Ningú entén el fenomen que va començar quan una primera persona, un dia, va decidir recollir voluntàriament una burilla del terra que no era seva i llançar-la al cub de la brossa.
El va veure algú que va decidir que podia fer el mateix. I així va engegar la cadena, a través de petits moviments similars, com escombrar el carrer, sense més pretensions que deixar-lo net i en condicions, perquè sí. A una tercera persona se li va acudir que no costava res recollir els excrements d’un gos davant de l’amo que havia infringit el seu deure cívic descaradament. El propietari, avergonyit, va decidir que a partir d’aquell moment sempre els recolliria. Hi va haver qui va abaixar la remor de la televisió per no molestar els veïns i aquests, en resposta, van posar la ràdio més suau. Moltíssimes petites accions en cadena (centenars, milers, milions al final) que van provocar un canvi a l’engròs de grans dimensions. Ningú encara entén com va ser tan fàcil iniciar-lo.
Cadena
