Malgrat va ser publicat el mes d’abril, quan aquest llibre m’arriba a les mans, Carles Capdevila ja no és entre nosaltres, però sento la seva veu i essència a través de les paraules. El periodista va tenir el goig de passar sis hores amb Boris Cyrulnik, el psiquiatre francès conegut mundialment pel concepte de resiliència, una conversa entre dos propagadors de valors que d’Editorial Gedisa ha presentat sota el títol “Diàlegs”.
L’entrevista navega per diversos valors, però sobretot se centra en cinc conceptes bàsics: per una banda, la cultura, l’educació i el sentit de l’humor , elements que segons el psicòleg salven l’home, i, per altra banda, l’aferrament i la resiliència, antídots del trauma. Un anàlisi fet per un home que als sis anys va escapar-se de l’extermini contra el poble jueu. “De mil set-centes persones capturades per la policia i l’exèrcit alemany” – entre ells la seva família- “només vam quedar dos supervivents: una senyora i jo”, explica.
Segurament perquè no va anar a l’escola fins a l’adolescència, si ho hagués fet hauria mort a Auschwitz, Cyrulnik abandera la cultura com a principal solució de la majoria de desequilibris. “La major part dels sofriments psíquics que pateixen les persones avui dia a Occident tenen a veure amb una mancança en l’educació i en la cultura”, assegura. I afirma que la cultura, a diferència de la moral, que pot ser “perversa”, és “un factor de protecció”.
Respecte la resiliència, entesa com a “emprendre una vida bona després del dolor del xoc”, el psiquiatre rebutja l’ús de la paraula víctima: “no som víctimes, estem ferits; no som víctimes, lluitem per viure de la millor manera possible”. De fet, el francès afirma que el patiment forma part de la vida, però recorda no estem obligats a sotmetre’ns-hi i aquesta decisió ens obra a la possibilitat de ser creatius.
I en una conversa entre un home que va promoure el valor de l’educació arreu de Catalunya, com Capdevila i Cyrulnik, no pot faltar una reflexió sobre aquest concepte. En aquest àmbit, sorprèn la condemna que el francès fa del sistema educatiu del seu país: “l’escola d’avui empitjora la justícia social. Les condicions d’estudi avui són tan difícils que l’estudiant n’és exclòs si no viu en una família estable, o en un barri on hi hagi una bona escola”.
Aquest és un llibre petit però dens, ple de sentències que demanen al lector un temps de reflexió. Un volum clar i optimista, Cyrulnik admet que la seva esperança es basa en creure que l’home avança amb cada catàstrofe. Una conversa entre un “marginal” de la psiquiatria i un periodista, dos homes molt diferents, però amb valors compartits. – MARIA COLL.
