Al cor de la tarda
l’estrèpit del cotxe desfermat
colpeja la indefensa multitud
sembrant la mort i l’atroç sofriment.
Tants segles de benestar i quietud
fosos en un moment de tràgic desenllaç.
Cadàvers escampats, crits dels malferits
que encara tenen vida. Diguem:
no tenim por; tornarà la pau
i el passeig tranquil i distès.
L’eterna Rambla somriurà per sempre.




