L’aprenentatge ja no és només una cosa de nens. Els grans han tornat a les aules universitàries. Avui la gran aposta és l’educació continua.
La societat actual està en canvi continu, fet que ens obliga a adquirir noves competències que ens permetin adaptar-nos a noves realitats. I això fa necessari adquirir nous coneixements destreses i habilitats per donar resposta a noves exigències. La formació permanent promou l’aprenentatge durant tota la vida de la persona, més enllà del sistema educatiu reglat, partint que és fonamental per adaptar-nos als canvis socials. Aquesta formació pot ser autodidacta, a càrrec d’entitats específiques, formació al centre de treball, cursos dins l’educació d’adults reglada o fins i tot educació no formal. L’educació permanent s’ha desenvolupat de forma diversa en totes les civilitzacions. Sempre han existit estructures informals educatives. Fins i tot la participació en tasques comunitàries comporta un continu aprenentatge.
Des de l’antiga Grècia, i especialment durant la Il·lustració, s’ha parlat de la necessitat de formar-se en totes les etapes de la vida. Durant els segles XVIII i XIX les activitats voluntaristes, esporàdiques i asistemàtiques es van transformar i es van aconseguir nivells més alts d’organització i institucionalització. La UNESCO ha estat l’organisme que ha tingut major influència en la promoció d’aquest tipus de formació continuada. La formació s’ha diversificat amb molts diferents tipus de cursos, uns reglats que permeten l’obtenció de certificats oficials i altres formacions que sense obtenir un certificat oficial, permeten l’aprenentatge sistemàtic i profund de diferents competències. La formació permanent afavoreix la creació de programes de capacitació que ampliïn les oportunitats de millora de les condicions de vida de persones diferents en edat, gènere, estàtus social, etc. El fet de que s’hagi de formar a persones de diferents edats i característiques fa que cada dia sigui més necessari oferir més opcions i més variades per atendre les necessitats individuals.
La formació reglada, que tradicionalment ha fet servir mètodes més passius com ara les classes magistrals o demostratives, ha hagut d’incloure noves metodologies més participatives i més pròpies de la formació no formal com ara l’aprenentatge basat en problemes o projectes, les fliped classrom o formació invertida, que canvien el rol d’alumne i formador cap a un model més horitzontal. La formació online o e-learning, la formació mixta o Blended- learning que aprofita els avantatges de la formació online i la presencial, combinant períodes de formació en aula i amb un entorn virtual d’aprenentatge, la direct learning o formació presencial amb suport tecnològic o el mobile learnig o aprenentatge mitjançant dispositius mòbils o tabletes, han anant agafant força i cada dia són més les persones de qualsevol edat que amb tot aquest ventall d’opcions es formen en qualsevol lloc o horari.
Per arribar a persones que aprenen millor escoltat o veient o practicant, els formadors poden incorporar multitud dels nous recursos que ofereixen les tecnologies de la formació, des de la descarrega d’arxius digitals als mòbils o a les tabletes que permetin llegir o escoltar àudios o vídeos en qualsevol lloc a la possibilitat d’aprendre amb jocs en línia (gamificació). Per arribar a les persones que aprenen millor consultat dades o amb teories han sortit els MOOCS, els repositori d’objectes d’aprenentatge OA, OCW, o els que tenen diferents durades, continguts i modalitats, que combinen recursos pensats per alumnes amb diferents velocitats o ritmes d’aprenentatge o que volen aprendre per diferents motius. I cada dia es fa més present la idea que cada persona ha de construir i desenvolupar el seu propi entorn personal d’aprenentatge, que es composa de tots els llocs webs que consulta per aprendre, ja siguin xarxes social, blocs, fòrums, etc. Que li permeten anar adquirint i compartint nous coneixements.
Forma part de les prioritats de qualsevol societat capacitar els seus ciutadans al màxim nivell i amb polivalència, per tal de fer front als reptes de la globalització. La formació al llarg de la vida es converteix, d’aquesta manera, en un factor decisiu per a l’actual societat del coneixement i de la cultura, un factor bàsic per igualar les oportunitats i propiciar la cohesió social; un element essencial per construir comunitat, i per generar qualitat de vida. Des de la Fundació Pere Tarrés incorporem aquestes reptes a la nostra programació i a les noves metodologies pedagògiques per afavorir el desenvolupament dels professionals del sector social.
