Deliberar: “considerar de manera atenta i detinguda els pros i contres dels motius d’una decisió, abans d’adoptar-la”. No estem gaire acostumats a prendre’ns temps per pensar. De fet, el més habitual és polaritzar-nos, opinar des dels extrems, situar-nos al sí o al no, sense gaires matisos i, encara menys, posant-nos en el lloc de l’altre a qui afecten les nostres decisions.
Des de fa aproximadament uns vint anys, Europa i el Nord Global ha començat a introduir mecanismes de participació ciutadana basats en la deliberació conscient de persones escollides a l’atzar sobre temes difícils i complicats. Aquí a Catalunya no fa gaire que es va celebrar l’Assemblea Ciutadana pel Clima, on cent ciutadans van pensar col·lectivament solucions “que donin resposta a un dels desafiaments més importants que tenim pel futur: el canvi climàtic”. Més enllà de l’èxit o el grau de millora d’aquesta experiència en concret, es important saber que només és una de les moltes s’estan portant a terme arreu del món. En total, ja van catalogades unes vuit-centes assemblees només dedicades al clima. Així que crec que és un fenomen important que cal començar a valorar.
Si alguna cosa tenen les assemblees deliberatives és que demostren que és possible fer parlar gent completament estranya entre si, si s’emmarquen bé els límits del debat i se’ls dona prou informació per fer-ho. L’autonomia, ja ho sabem des de fa un parell de segles, es basa principalment a reconèixer la capacitat de prendre decisions de l’altre, en condicions d’igualtat i simetria.
Per prendre bones decisions un ha de ser capaç d’avaluar els impactes positius però també negatius de cada opció, ha de ser respectat en la seva capacitat d’articular raons i ha de poder fer-ho en un espai que reconegui com a segur. Doncs bé, les assemblees ciutadanes, com a forma d’expressió de la democràcia deliberativa treballen precisament sobre la base d’aquests supòsits.
Lluny d’estancar-se, com tots fem habitualment, en arguments radicalitzats, que poc tenen a veure amb la realitat, l’espai deliberatiu ciutadà permet incloure el dissens com una eina de transformació i canvi personal. Deliberar i fer-ho a consciència sempre implica deliberar èticament, posar en qüestió el nostre sistema de valors, ser capaços d’autocriticar-nos i de prendre consciència del que fins ara hem considerat “correcte” i quelcom que creiem que cal corregir. Un exercici que demana no només reflexionar sobre la nostra forma de viure sinó també per posar el cos, viure el conflicte que suposa decidir i confiar que juntament amb d’altres arribarem a una millor conclusió.
Tothom estarà d’acord que la representativitat que suposa el sistema de partits està completament en crisi, ningú o gairebé ningú sent representat el seu parer al Congrés dels Diputats o al Parlament i poques persones confien que els partits polítics siguin més que organitzacions pensades per mantenir el seu poder. Qui creu encara que treballen pel bé comú? Doncs bé, pensar en noves formes de participació democràtica i, amb elles, a desenvolupar la democràcia deliberativa, partint de les bases que hem mencionat, ens obre l’oportunitat per regenerar el compromís polític, reconnectar racionalment i afectivament amb aquesta democràcia que tothom creu en perill. Ho intentem?
