El teatre Poliorama de Barcelona acull des d’aquest cap de setmana, i després de donar la volta el món durant gairebé dos anys i de poder-se veure en aquest temps només excepcionalment a alguna ciutat catalana, l’espectacle André&Dorine de la companyia Kulunka Teatro. Una veritable joia de les arts escèniques.
Poques vegades abans tres actors han arribat a dir tant dalt d’un escenari sense dir res. Gestualitat i sensibilitat són els dos trets elementals d’aquesta obra que té com a tema central l’Alzheimer.
La història passa en una vella sala d’estar, de les parets de la qual penja el passat d’un matrimoni. Sonen les tecles d’una màquina d’escriure i un violoncel. Dorine i André comparteixen vellesa i records, fins que ella perd completament la memòria.
Els autors no obvien cap fase de la malaltia -qui ha viscut de prop l’Alzheimer reconeix perfectament cada escena-, però combinen el realisme dolorós de la malaltia amb els tocs d’humor justos. L’espectador passa, en pocs segons, de tenir un nus a gola a un petit somriure.
Ens traiem el barret davant una companyia que aconsegueix arribar al cor de l’espectador, fer somriure i sensibilitzar; i tot això actuant darrera una màscara i sense dir ni una paraula. Els gestos i la música escriuen la història. Els podeu veure fins el 19 de setembre, no us els perdeu.
