La xarxa de joves universitaris de la Federació ACAPPS, l’Associació Catalana de Persones i Famílies amb Sordesa, ha impulsat la campanya Apunts en Blanc, una iniciativa que pretén visibilitzar i prendre consciència de la situació de les persones sordes quan van a la universitat, com és el cas d’Andrea Amouzouvi Colet.
Hi ha molt de desconeixement sobre el món dels sords?
Cal saber que cada persona és un món i que no hi ha dues persones sordes iguals, perquè el tipus de pèrdua auditiva és molt diferent. Tot depèn de la persona, de la causa. Els audiòfons són una eina que el que fan és amplificar la informació que ve de l’exterior. En el meu cas, soc capaç de reconèixer sons i també llegir els llavis; quan no puc llegir els llavis, sento que no entenc les coses. Aquest és el meu cas, però hi ha persones a les quals, potser pel seu grau de pèrdua, els audiòfons no els serveixen i n’hi ha que amb l’implant coclear ja tenen un bon rendiment.
En què consisteix Apunts en Blanc?
Apunts en Blanc ha estat una campanya de recaptació de fons impulsada per la xarxa de joves universitaris de la Federació ACAPPS que, bàsicament, neix de la necessitat que tenim els joves que tenim sordesa quan anem a la universitat. Prendre apunts és fonamental per poder seguir les classes, però els que som sords trobem que a les universitats no hi ha accessibilitat i costa molt seguir la lectura labial del professor o, dels companys, quan es fan debats. Aleshores, no podem mantenir el ritme i aquí és on estem en desavantatge respecte dels altres alumnes que no tenen discapacitat.
Com va ser la teva experiència?
Jo vaig fer la selectivitat per entrar a fisioteràpia i vaig entrar per la plaça reservada de persones amb discapacitat. Al cap de pocs dies, però, ja vaig veure que estava sent molt més difícil perquè l’entorn universitari és molt diferent de l’entorn de batxillerat, primària o secundària. Per exemple, a la universitat ja no tens l’acompanyament de les logopedes que t’ajuden o, si ho consideren necessari, parlen amb el professor sobre alguna cosa que s’hagi de tenir en compte. A la universitat aquesta figura desapareix. També t’has d’adaptar a l’acústica de les classes, que no sempre és adient… A la universitat jo em vaig sentir totalment dependent d’una amiga
–també t’has d’espavilar per trobar aquest suport– que em passava els apunts, però un dia que va faltar vaig veure que no podia seguir la classe. Aleshores no m’hi vaig veure amb cor i vaig decidir deixar-ho, em sentia molt impotent. L’estrès de no poder seguir les classes és tan gran que no ho pots mantenir a llarg termini.
De quina manera comunicareu la vostra situació a la població?
La idea és crear una peça audiovisual on puguem mostrar el nostre dia a dia dins de les universitats per poder conscienciar i eliminar totes les barreres d’accessibilitat. No volem que ningú es quedi enrere per ser sord ni que li quedin els apunts en blanc, sinó que siguin igual de rics que els altres.
Quines formes d’inclusivitat es podrien aplicar a les aules?
Tenint en compte que hi ha diferents classes de sordesa, hi ha persones que, per exemple, amb el bucle magnètic —un sistema d’accessibilitat auditiva on el so arriba directament als audiòfons—, ja pot sentir la veu directament a les orelles. Això fa que el so sigui més nítid i la lectura labial esdevingui totalment complementària. També reivindiquem eines com la subtitulació, gravacions de les classes o que s’avancin els apunts. Això facilitaria molt més l’aprenentatge.
Recordo que, en una classe d’anatomia on estàvem parlant de l’esquelet, tothom intentava anar a primera fila per veure-ho bé. Em vaig haver d’afanyar per tenir un lloc. El problema va ser que el professor es girava per explicar les parts del cos i, és clar, em van quedar els apunts en blanc (com el nom de la campanya). Quan va acabar la classe, li vaig comentar que em faltaven tots aquests buits i ell, de manera excepcional, em va passar el contingut de la sessió, però em va dir: “Aquesta mesura no la podem aplicar sempre”.
