Albert Marquès és un pianista de Granollers de 37 anys que en fa més de deu que viu a Nova York. Mestre de música en una escola pública de Brooklyn, fora de la feina fa concerts en alguns dels clubs més importants de la ciutat.
La primavera del 2020, en plena pandèmia del coronavirus, Marquès i altres músics es trobaven al carrer i feien concerts per a la gent del barri. Un dia d’aquells, George Floyd va morir a mans d’agents de policia a Minneapolis i van començar les protestes del moviment Black Lives Matter.
“Keith LaMar diu que el jazz li ha salvat la vida durant les gairebé tres dècades que fa que està en règim d’aïllament a la presó”
Marquès anava a totes les protestes i, un dia, en plena manifestació, un amic li va explicar el cas de Keith LaMar, un pres afroamericà que fa gairebé trenta anys que està tancat al corredor de la mort de la presó estatal d’Ohio.
LaMar s’ha passat a la presó gairebé tota la vida de Marquès. Amb quinze anys va començar a entrar en centres de menors i, quan en tenia dinou, va cometre un crim que el va portar al centre penitenciari de Louisville.
Quan Marquès estudiava música, quan se’n va anar a París, quan treballava en un McDonald’s per sobreviure, LaMar era a la presó. També hi era quan Marquès va marxar a Nova York, quan havia de fer feines en cuines de restaurants i quan, finalment, va aconseguir guanyar-se la vida com a músic. Sempre a la presó.
Faltaven pocs dies perquè acabés de complir condemna i hi va haver un motí a la presó. El van acusar d’assassinar cinc guàrdies. Ell assegura que va ser un cap de turc i que el judici va estar ple d’irregularitats, però el van condemnar a mort. Té la data d’execució fixada per al 16 de novembre d’aquest any.
La passió pel jazz va unir Marquès i LaMar: és la música que un toca en clubs de Nova York i és la música que l’altre escolta entre les quatre parets de la cel·la. LaMar passa 22 de les 24 hores del dia tancat i explica que la música i la lectura han evitat que perdés el seny. Aquell home que no coneixia ara és un dels seus millors amics, amb les limitacions que comporta que un dels dos sigui en una cel·la d’aïllament en una presó de màxima seguretat: s’escriuen, parlen gairebé cada dia i Marquès l’ha visitat a la presó.
Aquesta amistat també s’ha traslladat a la música. Arran de conèixer LaMar, Marquès va impulsar el projecte Freedom first: música des del corredor de la mort. Primer, eren concerts al carrer en què una vintena de músics tocaven i LaMar recitava poemes per telèfon des de la presó.
Després, la iniciativa es va plasmar en un disc. Amb les notes de Marquès i els versos de LaMar, Freedom first és el primer disc de la història en què participa un artista des del corredor de la mort.
Gràcies al projecte, la veu i el cas de LaMar s’ha sentit per tot el món. Aquest mes de febrer, la música contra la pena de mort ha arribat a casa nostra, a Catalunya. En dos concerts, a Girona i Barcelona, les poesies de Keith LaMar han compartit escenari amb el piano d’Albert Marquès, la veu i la flauta d’Erin Corine, el contrabaix de Manel Fortià i la bateria de Marc Ayza.
LaMar diu que el jazz li ha salvat la vida durant les gairebé tres dècades que fa que està en règim d’aïllament a la presó. Mentre passen els dies, Marquès intenta que ara la música li torni a salvar la vida i eviti que el matin.
