A principis d’aquest mes de maig va morir, als 84 anys, el científic australià Robert May. Els diaris se’n van fer ressò amb aquest titular: “Ha mort el pare de la teoria del caos”.
Al llarg de la seva carrera com a científic, May va realitzar treballs que van influir en disciplines tan diverses com la biologia, la física, la zoologia, l’economia, les polítiques públiques o l’epidemiologia. En el camp de l’economia, per exemple, va proposar un model que explicava la crisi financera mundial de l’any 2008.
La teoria del caos explicaria que si en un sistema determinat hi fem un petit canvi inicial, l’evolució d’aquell sistema pot ser radicalment diferent al que teníem previst. O sia, en un sistema complex, un petit canvi té efectes molt importants. La paradoxa d’aquesta teoria anomenada del caos és que ens fa entendre que el caos no existeix; el que diu és que un sistema «caòtic» no és gens aleatori; al contrari, podem predir el que hi passarà. Una altra cosa és que aquesta predicció serà molt difícil de fer, degut a la complexitat d’aquests sistemes. Això és la “caocitat”: que fent un petit canvi el resultat pot ser radicalment diferent.
En una entrevista que li van fer a l’Acadèmia de la Ciència d’Austràlia, el seu país natal, l’any 2008, Robert May explicava que era matemàtic “però en el sentit que m’agrada pensar en coses complicades, i preguntar què és allò potencialment senzill que s’hi amaga i expressar-ho en termes matemàtics”.
M’agrada pensar que algun dia parlarem en els mateixos termes de la crisi sanitària que estem patint. Estic convençut que en el futur (més o menys llunyà, això fa de mal dir) recordarem aquesta epidèmia i sabrem explicar el que va passar. I en parlarem com d’un episodi plenament superat de la nostra història.
Però de moment estem vivint en el caos. I no sabem trobar-hi, encara, la resposta. Ens queda confiar en el futur i treballar perquè, tots plegats, no afegim més caos al caos.
