L’home és un ésser viu depenent del seu entorn, i això li crea una sèrie de necessitats, algunes de bàsiques per a la vida. Aquestes li vénen donades per la seva pròpia condició humana. Per poder viure, desenvolupar-se i madurar com a ésser viu i com a persona, ha de poder tenir cobertes una sèrie de necessitats bàsiques. Les primeres ja sorgeixen durant la vida intrauterina: necessitat d’aliment i d’oxigen que li arriben a través del cordó umbilical i escalfor i protecció física gràcies al petit receptacle de l’úter i al líquid amniòtic.
Hi ha, doncs, necessitats que són bàsiques per a tothom però diferents segons cada etapa de la vida i dels condicionaments externs i personals de cada individu. Són les següents: aliment, sostre, vestit, descans, afecte, comunicació, sexualitat.
L’aliment. És la font d’energia per al funcionament del cos, per reparar-ne les pèrdues produïdes pels processos metabòlics. L’aliment aporta aquesta energia a través dels seus diferents compostos (vitamines, minerals, proteïnes, hidrats de carboni, greixos). Cal, però, destacar-ne un de més fonamental, l’aigua, la qual conforma la part més important del nostre cos.
El sostre. Un espai bàsic per protegir-nos dels canvis climàtics i de les seves inclemències (fred, calor, pluja, sol, humitat, vent). Un entorn que, alhora, ens proporciona uns mínims d’intimitat i d’espai vital.
El vestit. També és una necessitat bàsica però diferent segons l’entorn climàtic i geogràfic on es troba cada individu. Ens protegeix del fred, la calor, el sol, etc. És un regulador tèrmic que crea un microclima entre la pell i la roba.
El descans com una necessitat física i psicològica bàsica sense la qual la vida no seria possible. Sense aquest temps de descans no podríem sobreviure masses dies. Durant el son esrepara el sistema nerviós, es produeixen una sèrie de substàncies (hormones, neurotransmissors etc…) que ens reequilibren cada dia. Durant aquest temps també es produeixen els somnis com a expressió del subconscient que s’allibera de tensions, angoixes, traumes, etc…
L’afecte i la tendresa. Unes vivències per sentir que som i existim per a algú. Uns aspectes que ens equilibren emocionalment. Una dimensió ben necessària per sentir-nos vius. Sense uns mínims d’afecte no podríem madurar ni físicament ni psíquica en equilibri.
La comunicació, una necessitat bàsica per al desenvolupament i maduració física i psíquica de la persona. Aquesta pot ser visual, tàctil, gestual, verbal. A través seu interaccionem amb els altres i ens expressem, donem i rebem missatges.
Sexualitat. Una altra dimensió bàsica de la persona, una manifestació del que som com a éssers sexuats. Una necessitat vital per expressar cadascú la seva identitat més profunda. Un mitjà a través del qual ens reproduïm com a espècie però també madurem, ens comuniquem i expressem amor, afecte i tendresa.
Totes aquestes necessitats són importants i s’interrelacionen entre elles. Sense elles la vida seria difícil, gairebé impossible.
És ben cert que a mesura que augmenta el nivell de vida i el creixement econòmic, també augmenta el nombre de necessitats dels individus i les famílies.
En la nostra societat del benestar, la majoria de la població té garantits uns mínims per poder subsistir: davant la manca de sostre existeixen els albergs temporals, davant la dificultat per aconseguir comprar aliments hi ha els menjadors socials i Càritas Interparroquial, davant la manca d’uns ingressos mínims que permetin accedir a les necessitats bàsiques per la subsistència hi ha la renda mínima d’inserció.
Però ens trobem que la precarietat laboral (que no està renyida amb el creixement econòmic i de vegades aquesta és més aviat una condició), les dificultats per accedir a un habitatge, la manca o baixa formació professional, entre d’altres, han contribuït en aquests últims anys a debilitar aquest benestar social.
Així ens trobem que de dos anys ençà, ha augmentat el nombre de persones que podríem incloure en la vulnerabilitat social, és a dir, persones susceptibles de caure en “l’exclusió social”. El terme “exclusió social” el podríem definir com a pèrdua d’eines o de recursos personals que fa que l’individu no pugui obtenir els mateixos recursos de què disposa la resta de la societat.
Cada vegada ens trobem amb més persones que, tot i tenir uns ingressos fixes que els permeten cobrir aquests mínims esmentats, acudeixen al nostre servei perquè els seus ingressos no els hi permeten cobrir les despeses de les necesitats bàsiques per poder viure actualment dins la nostra societat. No estem parlant de res estrany; tant sols poder pagar l’habitatge, l’alimentació i els rebuts que ens arriben de tot el quehem arribat a contractar, entre d’altres.
Posem com a exemple l’habitatge. Aquest, tant de lloguer com de propietat, durant aquests últims cinc anys s’ha anat encarint a una velocitat insòlita. Famílies amb un sol sou fixe o amb més d’un, però variables, no poden optar a un habitatge independent i tenen com a única sortida les habitacions de lloguer.Actualment una habitació de lloguer (individual) està sobre uns 150 euros al mes, més despeses de llum, aigua i gas, per la qual cosa la despesa molt bé pot arribar a ser de 200 euros al mes. Si la família necessités, per volum, més d’una habitació, la despesa seria dobla. Només hem comptat l’habitatge i ja hem arribat a gastar 400 euros d’un sou de 700 euros…
Manca de formació, feina o habitatge… sovint es tracta d’una cadena en la qual si algun dels seus elements no és prou estable hi ha perill que trontolli tota l’estructura en que es fonamenta la seguretat personal.
