Ens trobem a les portes d’una època de regals familiars i la modernitat sembla obligar que bona part d’aquests regals tinguin a veure amb les noves tecnologies. És molt probable, doncs, que el nostre fill ens demani, si és que encara no la té, una videoconsola. Per aquesta raó, sembla adient recordar un estudi molt interesant d’Antonio Cabrales i Florentino Felgueroso, que han furonejat amb esperit científic l’Informe PISA de 2009 per veure si hi ha alguna mena de relació entre l’ús de les videoconsoles i l’aprenentatge escolar. La seva conclusió és que, efectivament, aquesta relació existeix i afecta de manera clarament negativa a l’assoliment de les competències lectores dels nens. També es veuen afectats, tot i que no tan clarament, els resultats de matemàtiques i ciència.
Aproximadament el 70% dels estudiants de 15 anys de l’OCDE disposen de consoles de videojocs a la seva llar i que gairebé el 50% hi juga habitualment. A Espanya es dóna el cas curiós que el percentatge de propietaris arriba al 80%, però el d’usuaris no supera el 60%, la qual cosa sembla suggerir que, sovint, el que realment compta pels nens no és tant l’ús de la videoconsola com la seva possessió, que sembla atorgar un determinat estatus.
Si ens limitem al cas de la lectura, és molt fàcil observar que, de manera molt majoritària, els joves que més temps dediquen a jugar amb la videoconsola són també els que menys plaer senten amb la lectura. Disposem a hores d’ara de dife-rents estudis psicològics que confirmen les dades. Això vol dir que, ens agradi o no, l’ús, i especialment l’abús, de les videoconsoles no és innocent. Els nostres alumnes hi paguen un preu acadèmic gens negligible. No es tracta, òbviament, d’obligar els nostres fills a ser estrangers dins la seva generació negant-los el gaudi dels nous aparells tecnològics, però sí que convindria que ens prenguéssim seriosament l’educació en l’ús responsable de les pantalles (consoles, però també mòbil, tele i ordinador) perquè els joves ja passen més temps davant una pantalla que a l’escola. La pantalla s’ha transformat en un fenomenal instrument educador (o deseducador) de la nostra joventut, amb repercussions que no tenim temps d’estudiar, perquè la rapidesa dels avenços tecnològics és molt més gran que la nostra capacitat per estudiar els seus efectes.
Per ser honestos, hem d’afegir un apunt important: hi ha un percentatge de joves que sap utilitzar la videoconsola sense que per això s’erosioni el seu interès per la lectura. Saben jugar i llegir per plaer. Aquests són, precisament, els que millors resultats obtenen en lectura. Potser, doncs, el que ens cal fer no és tant prohibir l’ús de la videoconsola, sinó incentivar al màxim la lectura.
Videoconsoles i resultats escolars
