Fa uns anys grans escriptors presentaven programes literaris: Montserrat Roig, Terenci Moix o Josep Maria Espinàs. Ara només en queda un exemple: ‘Página 2’.
Hi havia una vegada uns temps on va arribar a donar la sensació que literatura i televisió s’anaven aproximant. Grans escriptors feien programes d’entrevistes: Montserrat Roig (Personatges, 1977-78), Terenci Moix (Terenci a la fresca al llarg dels 80), Josep Maria Espinàs (Identitats, Senyals, Personal i intransferible). Tanmateix, Joaquín Soler Serrano entrevistava la flor i la nata del pensament i les lletres ibèriques i hispanoamericanes a l’espai A fondo.
Els temps han canviat i avui espais d’aquest tipus, gravats a plató i basats en la paraula i la conversa, pràcticament no existeien, amb comptades excepcions com ara Singulars, on el periodista Jaume Barberà dóna veu a experts un programa amb un decorat a uster i un diàleg d’idees.
Dins dels nous paradigmes de la televisió postmoderna, hi ha petits oasis que encara connecten la cultura popular amb l’alta cultura, i un d’aquests és Página 2, que s’emet els diumenges a les 20.00 hores a La 2, i es reemet en diferents horaris al llarg de la setmana.
Página 2 és un programa de llibres però posat al dia. No és la tradicional revista cultural sobre novetats literàries, grans editorials i converses amb els autors dels best sellers del moment. Incorpora seccions innovadores, com una dedicada a la relació entre el món dels llibres i el cinema, i pretén construir un sentiment de comunitat amb l’espectador. I d’aquí per exemple, que periòdicament s’organitzin a la web de RTVE xats amb el director i presentador del programa, Óscar López.
Página 2 crida l’atenció perquè també incorpora novetats editorials d’esciptors desconeguts per la gran massa i editorials petites, sense descuidar. Aquest còctel entre tradició i modernitat, convencionalitat i cert atreviment tan a nivell formal com de continguts fan que sigui un programa molt fresc.
És un producte de segell català: es produeix des dels estudis de TVE-Catalunya, fàbrica de somnis que ha donat grans moments de la televisió catalana i espanyola. En un context de crisi com l’actual, Página 2 demostra que des de Barcelona es pot fer una televisió diferent i comproesa, sense que aquest component alternatiu la converteixi en un producte de culte només reservat a quatre gats.
