Reben els turistes, critiquen el sistema, potencien el Nadal o ens recorden que tots hem estat nens… els membres d’aquest grup són font de positivitat i aspersors d’alegria. I tot això de forma creativa.
En Peter és un professor australià que de seguida atrau als alumnes amb les seves preguntes filosòfiques. Un dia ens explica què fa en el seu temps lliure. Ens parla dels seus experiments socials. A en Peter li agrada allò que és desconegut. Segons ell, tothom té una zona o una àrea de confort. Sabem quina és la nostra rutina, les nostres costums i funcionem posant “play”, amb un risc mínim en les nostres accions, còmodes en un món fàcil de preveure. I ell ens anima a anar cap allò que desconeixem, cap allò que desitgem però rebutgem de seguida perquè ho veiem improbable, ridícul, o massa misteriós.
El Peter té un grup d’amics, d’aliats que trenquen la zona de confort. Es diuen Good Vibrations Barcelona i es defineixen així: “Som un equip de persones especialistes en enviar positivitat als ciutadans. Ho fem per recordar als altres i a nosaltres mateixos que la creativitat, la diversió, i l’esperit comunitari poden trobar-se gairebé arreu, que només ens estant esperant cada dia per ser viscuts.”
De seguida ens posa un exemple. Ens parla de la vegada que van anar al parc de la Ciutadella a donar dolços i caramels com a premi per aquells que s’animessin a passar una prova: saltar a corda. “Els nens de seguida es van animar, ens va costar una mica més amb les persones adultes, al final alguns van guanyar a la mandra i sortir de la seva àrea de confort, els dèiem que tindrien caramels gratis si saltaven deu vegades a la corda; així van recuperar la seva infància”, afirma i riu el Peter.
El darrer experiment que han fet es anar a rebre els turistes que arriben a Barcelona per Setmana Santa. “Quan baixen de l’aerobus o del bus turístic, comencem a moure pancartes on posa Welcome to Barcelona, i els repartim galetetes, cafè i tes per donar-los la benvinguda i acollir-los a la nostra ciutat, de vegades aconseguim que els a vianants s’afegeixin a la nostra iniciativa, d’alguna manera això incentiva un esperit comunitari, una societat cohesionada entre els que són locals i els que tot just acaben de trepitjar Barcelona.”
Els meus preferits, però són els experiments que tenen per escenari el metro. Hi ha alguns que són divertits, i altres que posen el dit a la llaga. Sempre amb creativitat. D’exemple dues performance. A la Elf Christmas Flashmob, el grup de Good Vibrations es va disfressar d’elfs. Què passaria si entrés un elf al vostre vagó de metro? I si a cada parada n’entressin més i més fent veure que no es coneixen? “Els nens van ser els que de seguida van acollir la idea i van gaudir d’ella, alguns adults ens preguntaven què estàvem fent, o ens tocàvem per veure si érem reals, havíem aconseguit sorprendre’ls i transmetre’ls una mica de màgia”, explica en Peter. A més aquí en aquest grup també es treballa el respecte i la tolerància cap allò que sembla diferent a nosaltres, penso i afegeixo al discurs. L’altre experiment que s’ha fet al metro és més impactant, sobre tot pel moment de crisi que estem vivint. El grup es va posar al carrer amb cartrons on hi posava escrit: “Ja tinc diners, però necessito que algú m’estimi.” El missatge xoca contra el món materialista, i fa evident la manca de valors que hi ha. A la crisi econòmica hi hem arribat també per una crisi de valors.
