Tinc un nebot que treballa de tècnic en el departament d’investigació d’una prestigiosa multinacional. Un dels seus productes d’ús generalitzat en la llar i en la indústria va sortir al mercat cap els anys 80 i era tan bo que avui, al cap de 30 anys d’ús continuat per la majoria d’usuaris, encara continua fent la seva funció. Ara la direcció ha estimat que aquest producte dura massa i el nebot està treballant per a què el producte continuï tenint les seves acreditades qualitats i si es pot millorar-les però que no duri tant. Si no es canvia, no és prou rendible per a l’empresa.
Una vegada tot fent una xerrada sobre consum responsable vaig conèixer una noia de 18 anys que ens va confessar que ja havia tingut disset mòbils i l’últim era el nou model. I jo que en aquells moments en tenia un de 12 anys que em solucionava les meves necessitats de comunicació! Sembla ser que el valor de la durabilitat de molts productes ja no cotitza com a valor. Les raons segurament són vàries. Una és que la tècnica avança molt ràpidament i aporta millores que deixen antiquats els antics models. Una altra raó que s’esgrimeix és que si les coses no s’envellissin i no calgués renovar-les les empreses no contractarien nous treballadors i augmentaria l’atur. Ara bé, cap d’aquestes raons em fa el pes. En el fons no sabem ser feliços amb el que tenim malgrat ens satisfà les nostres necessitats, ens sembla vell i antiquat. Pel publicista és igual del que es tracti, d’un mòbil amb noves prestacions que ens connectarà amb les amistats, d’un nou cotxe que ens portarà per paisatges paradisíacs, d’una nova parella plena de corbes, de joventut i de simpatia que ens retornarà les velles passions amoroses.. Mentida. El mercat no busca la nostra felicitat, busca el nostre diner i va tres passes davant nostre fent-nos bavejar un nou desig.
Productes amb data de caducitat
