Hola a tothom,
En una Auca d’Opisso -Cartel de urbanidad- s’explica molt bé l’educació en una societat conservadora. Les diferents vinyetes mostren actituds acceptables o incorrectes d’uns infants, les quals avui podríem posar en dubte perquè el model de societat que hi havia a començaments del segle XX no té res a veure amb l’actual. El terreny que trepitgem és relliscós perquè hi ha valors antics que crec que no s’haurien d’haver rebutjat.
Si a algú se li acudeix avisar un infant d’una malifeta pot trobar-se que el progenitor es posi com el Gall de la Passió perquè al seu reietó ningú li pot esmenar la plana, o perquè ningú pot coartar la seva llibertat. Fa cinquanta anys, això hagués estat impensable; abans et renyaven perquè les monges t’havien castigat i ara els pares renyen la mestra. Altres pares justifiquen fins a límits incontestables les ruqueries dels seus plançons. No em veig en cor d’afirmar si és la societat o el nucli familiar qui ha d’educar els ciutadans, però segur que no es pot deixar només en mans dels professionals. El concepte d’educació és molt ampli; va dels aspectes més emotius de l’individu als més intel·lectuals.
No tenim elements per afirmar si hi ha més o menys educació que abans, però en canvi sí sovint no tenim clars els objectius que hem de proposar i potenciar i si no hi ha un objectiu clar és complicat arribar-hi. La clau de volta està en no estalviar en recursos: un poble ben educat és un poble amb futur. Ara bé, al mateix temps el sistema ha de ser prou engrescador perquè l’esforç, el treball, la voluntat, la regularitat, estiguin reconeguts i siguin l’al·licient. No podem fomentar la creença que tot és gratuït i que els resultats no decanten la balança.
He volgut posar distància i reflexionar esquivant els tòpics dels que vivim l’escola a prop. Sigueu feliços.
Renyar el nen, renyar el mestre
