El mercat del Born s’ha convertit des d’aquesta Diada en un centre cultural. Un espai arqueològic i pedagògic sobre el setge de Barcelona de 1714, però sobretot, un indret de preservació de la memòria històrica.
Aquests dies es parla molt sobre Catalunya. No hi ha ocasió que passi que no en senti a parlar de la consulta o de la independència. L’altre dissabte em van convidar a un casament, i a la taula ens vam asseure catalans, alemanys i dos persones que havien nascut a León però que treballaven a Madrid. Una combinació interessant.
Vaig asseure’m a taula preguntant-me si aquesta qüestió sortiria abans d’arribar a les postres. I sí , efectivament, així va ser. Però la conversa va ser encara més interessant perquè teníem un punt de vista internacional i un altre d’estatal. Més enllà de la política, vam anar als fets històrics.
Aquest estiu es compleixen 300 anys de l’inici del setge borbònic. Els que estàvem a la taula coincidíem en què podria ser l’origen del que estem vivint ara a Catalunya. Teníem diferents posicionaments en torn a la independència, però tots sabíem que l’entrada de les tropes de Felip V a Catalunya el juliol de 1713 va marcar un abans i un després.
El periodista Xavier González ho resumeix d’aquesta manera: “Després de la signatura del tractat d’Utrech i de la renúncia de la casa d’Àustria al torn de la monarquia hispànica, la Corona d’Aragó havia quedat venuda a la seva sort i Barcelona iniciava una resistència desesperada contra la invasió borbònica. El llarg setge de la ciutat, que culminaria amb la desfeta de l’11 de setembre de 1714, va escampar el terror entre els barcelonins, a mesura que apareixia la fam i li queien les bombes sobre la població civil”.
El born, un símbol
El procés sobiranista en què està immersa Catalunya ha trobat en el mercat del Born un símbol. L’edific, després de dotze anys de reforma, ha obert les portes transformat en el Born Centre Cultural (BCC). Allà podrem recordar com va ser aquesta Barcelona atacada per les tropes borbòniques. Quim Torra, el director del BCC, està satisfet de l’èxit de la convocatòria i afirma que aquesta és com “la zona zero dels catalans, aquí va acabar tot al 1714 i va començar una nova etapa, és un símbol extraordinari de repressió” i afegeix “estem orgullosos de ser el centre dels actes durant els tres primers mesos del Tricentenari”.
“El BCC és un espai públic relativament cobert que funciona com un carrer”. Així és com defineix Enric Sòria, l’arquitecte que ha projectat la rehabilitació i l’adequació de l’antic mercat del Born.
“És un espai que relliga tres segles de la història de Catalunya. Sota l’estructura d’un mercat emblemàtic de l’arquitectura del ferro del segle XIX, trobem la Barcelona del 1700, la ciutat pròspera que va patir el setge del 1714, d’èpica i heroica resistència, abans de derivar en la pèrdua de les llibertats nacionals de Catalunya, encara no restituïdes tres segles després”, descriu la institució.
Sigui quina sigui la posició política de cadascú és sempre important conèixer què va passar i preservar la memòria. A partir d’ella podem copsar i entendre millor l’avui i projectar un demà.
