L’escriptor Sergi Pàmies ha publicat recentment Cançons d’amor i de pluja, un homenatge a la seva mare, la desapareguda Teresa Pàmies. En una entrevista ha parlat del procés de decadència que va patir la Teresa: “em preocupa veure la decadència de persones prou conscients per adonar-se de la seva agonia. És una tortura. Tu intentes pal•liar-ho amb companyia i atenció però no pots evitar que la persona s’adoni que és un llast i noti el procés de descomposició intel•lectual i aquell grau de dependència que li treu sentit al que ha viscut i ha estat”. Un dels grans drames actuals, relacionat amb l’augment de l’esperança de vida i l’envelliment progressiu de la nostra societat, són les les malalties com l’Alzheimer. Malalties que pateixen els propis malalts però que condicionen la vida de la família, amb un desgast físic i emocional molt cruel. Aquells que han viscut de prop aquest procés saben de què parlo. Tot un repte per la societat, que necessita que s’aposti decididament per la investigació científica i puguem trobar una solució.
“Em preocupa la decadència de gent conscient”
