El nostre cronista planteja aquesta vegada un trajecte amb bicicleta per Manlleu i Roda de Ter, paratges estimats per Mossèn Cinto Verdaguer i Miquel Martí Pol.
Agafo el tren a Granollers Nord i carrego la bicicleta. És Setmana Santa i cerco una pensió a Manlleu per tres nits. La meva intenció és redescobrir els indrets que ja conec, però ara amb bicicleta ja que et pots entaforar per camins boscans i vorejar els rius.
Osona és una comarca de filatures i fàbriques tèxtils i de coneguts poetes i escriptors. A Folgueroles hi va néixer, d’una família pagesa, mossèn Cinto Verdaguer i a Roda de Ter Miquel Martí Pol, fill d’obrers. Verdaguer va ser un personatge viatger i Martí Pol gairebé sempre reclòs al seu poble i als catorze anys va anar a treballar a La Blava, una fàbrica tèxtil de Roda de Ter. Tots dos varen tenir malalties greus: Verdaguer, tuberculosi i Martí Pol, esclerosi múltiple. Un sacerdot relacionat amb la noblesa pagerola i la burgesia barcelonina i l’altre amb el moviment obrer i militant del PSUC.
Manlleu és una vila de tradició obrera per les fàbriques tèxtils que hi havia hagut; per això varen fer el canal al costat del riu Ter, per tal d’aconseguir moure les turbines per fer funcionar els embarrats. Encara se’n poden veure al Passeig del Riu, molt a prop del Museu Industrial de Ter: Can Sanglas, on es pot fer un recorregut històric d’aquesta i altres viles industrials a la vorta del riu Ter.
Manlleu és una vila tranquil·la i bonica. Al centre hi ha la Plaça de Fra Bernadí (a la foto) amb arcades al seu entorn i unes grans escales per salvar el desnivell, amb moltes figures de bronze de nens,dones i ancians. A la part de dalt, els barris obrers construïts als anys seixanta per acollir els immigrants que venien a treballar al tèxtil. Ara molts d’aquest edificis i viuen gent de la nova immigració, sobretot magrebins. Aquí, i no passa a tot arreu, els nens i joves magrebins parlen entre ells català i et saluden quan passes pel carrer. Amb la bicicleta, en mitja hora s’arriba a Roda de Ter, vorejant el riu Ter i travessant terres de conreu. En arribar el riu es pot gaudir del pont medieval, a l’altra riba del qual, penjat a dalt del cim, s’alça majestuosa la vila antiga.
A l’esquerra del Ter hi ha un camí on hi ha encara les restes de les Colònies tèxtils com La Blava,on havia treballat en Martí Pol. Seguint la carretera que va a l’Esquirol es passa per Les Masies de Roda, amb la seva església romànica. A la dreta hi ha uns camins de muntanya en què es pot arribar a les gorgues del Salt del Cabrit i l’ermita de Sant Pere Pescador, a l’acabament del Pantà de Sau. És recomanable anar-hi a peu o amb bicicleta; són indrets de vegetació ferotge. A prop del càmping Sporting Club es pot gaudir, enfilat a dalt d’un cim de cinc-cents metres d’alçada, del monestir benedictí de Sant Pere de Casserres, en una estreta cinglera com una esquena d’ase així com, al fons, l’embassament de Sau.
Amb el tren des de Manlleu es baixa a Borgonya, on encara hi ha la fàbrica tèxtil del “anglesos”, la Fabra i Coats –un empresari català i un escocès varen fundar la fàbrica al segle XIX; es va tancar el 2005–. Els Amics de la Fabra i Coats, antics treballadors, han fundat aquesta associació per salvar tot el que han pogut de la fàbrica com a record històric.
Al final del viatge, amb la bicicleta, ressegueixo el Ter des de Borgonyà a Cal Ymbern o el Pelut a Torelló, colònia tèxtil construïda al 1859, ara tancada i a l’entorn de la qual, l’Horta de Can Bassas al costat del Ter, serveix d’esbarjo per petits i grans.
