El Clermont Foot és un modest equip del futbol francès, milita a la segona divisió del seu país, i difícilment és mai notícia fora del seu territori. Enguany tanmateix ho ha sigut per quelcom relativament normal a Occident: contractar una dona per un càrrec de responsabilitat. Aquest càrrec, en el cas del club de l’Alvèrnia, és ni més ni menys que el d’entrenadora. La persona designada, Helena Costa, és una portuguesa de 39 anys amb molta experiència com a descobridora de nous talents i entrenadora d’equips femenins d’elit. Ara, però, es farà càrrec d’un grup exclusivament masculí. La protagonista d’aquest relat va ser taxativa el dia de la seva presentació: “ningú s’ha de sorprendre, som al 2014”. Malgrat aquesta afirmació, la realitat mostra com n’és de sorprenent el cas de l’entrenadora lusitana.
Entre les primeres i segones divisions més destacables, sigui quin sigui l’esport, hi ha centenars d’equips femenins entrenats o presidits per homes. El cas a la inversa, en canvi, requereix d’una cerca intensa que amb prou feines duu a resultats.
Probablement el més notable també ens transporta a França, a Dijon, on la romanesa Elena Groposila entrena l’equip d’handbol de la ciutat des de fa uns pocs mesos. Lluny d’un càrrec tècnic, però dins l’estructura d’un dels equips de futbol més poderosos del món, el londinenc Chelsea, hi treballa la gibraltarenya Eva Cerneiro, metgessa i cap dels serveis mèdics de l’equip. Carneiro s’asseu a la banqueta i atén als jugadors lesionats sobre la gespa quan cal, és per tant un personatge vist i conegut per les afeccions britàniques i de mig món. Però tot i així segueix essent una excepció notable, malgrat l’elevat nombre de metgesses que hi ha als països del primer món. La dona doncs té un marcat sostre de vidre en l’àmbit esportiu, sobretot quan es tracta de dirigir.
Entrenadors que calcen taló d’agulla
