Diuen que fa 14.000 milions d’anys amb un gran Big Bang es va crear l’univers. Aquest va anar evolucionant i quan el 99’99 per cent ja estava fet, vam aparèixer nosaltres, els humans. Mils de milions d’anys sense nosaltres i el món evolucionant cap a la complexitat i la perfecció. Segons el Gènesi, quan tot va ser fet i Déu va veure que tot era bo, va crear l’home. De vegades de la creació de l’home només en recordem una part, allò de sotmeteu la terra i domineu tot el que hi viu i però oblidem que també se’ns va posar al Jardí de l’Edèn per a què el cultivéssim i el guardéssim. Massa vegades només recordem la primera frase i ens creiem que som els amos i no els inquilins i cuidadors d’aquest món. I és que abans de nosaltres i durant milers de segles l’han habitat altres inquilins, éssers vegetals i animals, que amb la seva activitat i la seva evolució han anat conformant el medi natural que ara ens envolta. La vida avançava sense nosaltres i ara ens sembla que la tota la naturalesa només té una raó d’existir: estar al nostre servei. I si potser és veritat i aquest era el designi diví? Som l’última anella d’aquesta cadena evolutiva cap a la perfecció i és l’anella que per primer cop és capaç de pensar i pensar-se, de prendre consciència dels seus actes, de conèixer i preveure el futur, de tenir-lo a les mans. I com no, d’estimar, d’extasiar-nos davant la grandiositat de tota la creació i de ser feliços i saber-nos feliços.
Però no estem enllaçant aquesta anella amb les que han de continuar l’evolució cap a la Nova Terra. Els humans més conscients i estudiosos ens adverteixen que ja hem espoliat massa recursos, hem escampat per l’atmosfera massa materials nocius i que això compromet la continuació positiva de l’espècie humana. Sabrem ser els que cultiven i guarden aquest Edèn per nosaltres i per les generacions futures?
Guardians del Jardí de l’Edèn
