Viena Edicions acaba de publicar Sodoma i Gomorra, que correspon al setè lliurament de l’excel·lent traducció de A la recerca del temps perdut de Marcel Proust feta per Josep Maria Pinto. És una obra cabdal del segle XX i, amb aquest volum, ja s’arriba a la meitat de l’obra. En català, hi havia la traducció de Vidal Alcover, que tenia un caràcter força dialectal i alguns errors de traducció per la rapidesa amb què es va fer. Ara tenim la sort de disposar d’aquesta traducció a les llibreries. En paral·lel, Edicions 62 n’està publicant una altra de la mà de Valèria Gaillard. No tenim excusa, doncs, per no endinsar-nos en aquesta obra esplèndida, feta de frases llargues i sensuals, d’una profunditat inusual, que són una revelació pel lector, una experiència literària inoblidable.
Aquest volum se centra en la figura fascinant del baró de Charlus. És aquí on el narrador descobreix la condició d’homosexual del baró, i s’adona que és una pràctica molt més estesa del que havia suposat. Hi trobem aquell paràgraf esfereïdor: “Una raça sobre la qual pesa una maledicció i que ha de viure en la mentida i el perjuri, perquè sap que el seu desig, allò que fa per a tota criatura la seva més gran dolçor de viure, es considera punible i vergonyós; fills sense mare a la qual estan obligats a mentir fins i tot a l’hora de tancar-li els ulls”.
‘Sodoma i Gomorra’ de Marcel Proust
