Londres, ciutat de 8,5 milions d’habitants, ha escollit alcalde Sadiq Khan, un musulmà fill d’un immigrat paquistanès. Rotterdam, de 850.000 habitants, fa sis anys que té per alcalde Ahmed Aboutaleb, un musulmà practicant fill d’imam emigrat i amb passaport holandès i marroquí. A les dues ciutats els creients musulmans estan entre el 12 i el 13 per cent. Cap dels dos ha fet servir la seva condició de musulmà per atraure aquest vot. Van basar les seves campanyes en defensar que estaven en països d’acollida, plens d’oportunitats i eren ciutadans adaptats a la nova vida i costums.
L’alcalde Sadiq ràpidament es va submergir en les formes i hàbits de la societat londinenca, va aprofitar les oportunitats que aquesta li oferia i va integrar-se en les entitats socials, civils i polítiques que la conformaven sense renunciar a les seves creences. En els seus discursos de candidat deia: “Sóc londinenc, sóc europeu, sóc britànic, sóc anglès, sóc de fe musulmana, d’origen asiàtic paquistanès, sóc pare, sóc marit”. Va afirmar que és essencial que hi hagi més integració entre tots, que “massa musulmans creixen sense arribar a conèixer ningú d’una altra comunitat” i que la coexistència pacífica entre creences religioses ha de ser normal.
L’alcalde musulmà sunnita de Rotterdam és molt radical amb el problema de la violència jihadista: “Encara que ens dolgui, és precís parlar perquè en aquesta comunitat musulmana nostra hi ha membres que són capaços de legitimar l’assassinat per raons religioses. Si hi ha radicals que volen marxar a Síria perquè la nostra societat els sembla depravada, cap problema, però que hi vagin i no tornin perquè aquí no encaixen”. Li agrada passejar amb roba esportiva per tots els barris i animar a la gent a participar en tots els actes socials de la ciutat. Aquests són alcaldes com cal.
Un musulmà, alcalde de Londres
