A Haití, a l’any 2010, es va patir un fort terratrèmol en el qual van morir més de dues-centes mil persones. Encara no s’havien refet de la tragèdia quan un huracà es va acarnissar amb el país matant a centenars de persones. A més de l’horror de les imatges i de la solidaritat amb què ho van patir els cristians, creients i desconcertats, sentíem amb silenci com se’ns partia el cor tot dient en el nostre interior: “Déu, on eres amb el teu poder i la teva compassió que no vas voler evitar aquestes desgràcies dels més pobres d’Amèrica? O no ets bo o no ets poderós”.
Pel no creient, no existeix aquest esquinçament interior que nosaltres ens causa aquesta no presència, aquesta no intervenció de Déu, per impedir el mal causat per la naturalesa a pobres innocents. Aquesta és la cruel tragèdia del creient. No hi ha resposta cristianament raonable després de segles d’imaginar a Déu com un déu omnipresent i omnipotent que pot satisfer tots els nostres desitjos intervenint en la vida quotidiana. Cada vegada som més els creients que veiem aquesta existència del mal com un misteri i des de la nostra creença cridem com Jesús a Getsemaní “Déu meu, perquè ens has abandonat?” i Déu no ens respon com no li respon a Jesús, però en els últims moments de la seva vida, encara murmura “Pare, en les teves mans entrego el meu esperit”. I Déu el ressuscita a la vida plena. La nostra queixa i el nostre retret no és airat contra la seva absència i el seu silenci sinó, des de la humilitat, és una petició confiada i segura d’ajut per saber practicar la solidaritat amb aquells que pateixen la desgràcia i per dominar la tècnica que ens ha de permetre disminuir i eliminar els mals de la natura no dominada i dels dolents inhumans. Perquè Déu no actua directament en el món: només ho fa amb la boca i les accions dels homes creats lliures per portar aquest món cap a la Plenitud Total on no existirà el mal.
Haití, l’absència i el silenci de Déu
