La URL acull, els pròxims 29 i 30 de gener, el III Congrés Internacional sobre la Llibertat Religiosa i de Consciència. Hi assistiran ponents de vint-i-vuit països.
El passat 2 d’octubre, Manchester se n’anava a dormir consternada per l’atac a una sinagoga local durant la celebració del Yom Kippur en què dues persones van perdre la vida. Fa un parell de mesos, la localitat de Jumella, a Múrcia, decidia que els espais esportius municipals havien d’utilitzar-se únicament per a esdeveniments de caràcter esportiu o que organitzi el mateix Ajuntament. Més enllà de qualsevol argument econòmic o logístic dels molts que van córrer pels mitjans de comunicació, l’objectiu d’aquesta moció (proposada per Vox i secundada pel Partit Popular) era vetar en el futur les dues celebracions que la comunitat musulmana de la localitat tenia previst organitzar en aquest espai: la Festa del Xai i la de la fi del Ramadà.
L’esclat del discurs d’odi
El debat públic que va provocar aquest fet contraposava els discursos populistes d’odi envers una comunitat religiosa concreta amb el respecte al dret fonamental a la llibertat religiosa i de consciència, reconegut a la Declaració Universal dels Drets Humans, a la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea, a la Constitució espanyola i a l’Estatut de Catalunya. Així ho va subratllar la mateixa Conferència Episcopal Espanyola.
Tot plegat, tenia lloc poc després de les nits de baralles a la localitat també murciana de Torre Pacheco, atiades a xarxes socials per Vox mateix, i, a Catalunya, entre agres debats al Parlament en què Aliança Catalana assegura contínuament que tancar mesquites és la solució a qualsevol entrebanc.
Desafortunadament, la realitat no deixa de mostrar que, a mesura el discurs de l’odi envers diferents comunitats es consolida, els centres de culte i les celebracions religioses són, precisament, les primeres afectades. Aquells espais o aquelles accions que visibilitzen el fet religiós i la comunitat que professa una fe concreta es converteixen en les víctimes d’atacs i vulneracions de tota mena.
És en aquest context, local i global, en què vivim, que la Càtedra Blanquerna de Llibertat Religiosa i de Consciència treballa, des del 2020, per analitzar, estudiar i vetllar per aquest dret fonamental. Ho fa des de la recerca, la formació i, sobretot, el diàleg.
Trobada Internacional
Un diàleg que es veurà ampliat els pròxims 29 i 30 de gener amb la celebració del III Congrés Internacional sobre Llibertat Religiosa i de Consciència. Amb seu a la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, la trobada reunirà un centenar de ponents de 28 països diferents. L’objectiu, dialogar sobre el dret a la llibertat religiosa i de consciència i visibilitzar les iniciatives i projectes locals i internacionals que treballen per reforçar-la i garantir-la.
Com ja es va fer en les dues primeres edicions, aquesta tercera trobada, cita present a l’agenda dels principals recercadors de l’àmbit, vol donar veu als diversos agents que treballen de manera directa i indirecta amb l’esmentat dret. Per tant, més enllà de les universitats i centres de recerca que hi participaran, el Congrés comptarà amb presentacions de comunitats religioses de tradicions diverses, diàlegs interreligiosos i interconviccionals, institucions culturals, educatives i socials de tota mena.
La inauguració del congrés anirà a càrrec del cardenal i arquebisbe de Rabat, Cristóbal López, Zoila Combalía, experta en dret eclesiàstic de la Universitat de Saragossa i Tetiana Derkach, periodista i analista ucraïnesa, experta en relacions interortodoxes.
Comunicació digital i religions, bones pràctiques en llibertat religiosa arreu del món, religions en zones de conflicte, atenció espiritual sanitària, anàlisis de la legislació, mediació de conflictes, les religions a les escoles, els populismes, cultura, art i religions, sostenibilitat i espiritualitat, centres de culte… Estan entre l’ampli ventall de temes que es tractaran durant les dues jornades de congrés. Es tracta de promoure el saber, el debat, la trobada i l’entesa, perquè davant l’odi i les llibertats amenaçades, coneixement i diàleg.
