L’Olympique de Lió ha viscut el seu particular Via Crucis. El conjunt del Roine tenia dos partits programats de manera consecutiva, el primer a casa contra el Besiktas turc i el segon a Còrsega contra el Bastia. L’onze dirigit per Bruno Génésio mai s’hauria esperat, però, l’esdevenir d’ambdós enfrontaments. El primer d’ells es va acabar jugant, però amb gran escàndol: desenes d’afeccionats turcs i locals es van esbatussar fins on van poder, la policia va haver de carregar i el pànic es va apoderar de la grada. El partit va començar amb retard perquè centenars de seguidors dels dos equips es van refugiar a la gespa. El resultat, va ser el de menys.
Tres dies més tard, el 16 d’abril, l’equip francès es trobava a Bastia per encarar el següent compromís. La prèvia de l’esdeveniment va ser més esperpèntica encara. Els jugadors lionesos van haver d’aturar l’escalfament perquè part de l’afecció rival va saltar al rectangle de joc per agredir-los. De fet els cossos de seguretat no van poder evitar el contacte entre uns i altres, fet que va provocar la denúncia posterior de tres jugadors contra els presumptes agressors i l’equip local. Fora de França les notícies s’han entrellaçat poc, però, res és casual. El club francès fa uns vint anys que no ha pogut –o no ha sabut– desempallegar-se dels grupuscles feixistes que han fet lloc al seu estadi. Aquesta reputació ha anat prenent volada fins que tot ha esclatat.
En el cas de Còrsega l’equip en va ser clarament víctima ja que la violència va iniciar-se per part dels seguidors del Bastia. L’afer previ, el que afectà el partit contra el Besiktas, és, en canvi, més tèrbol. Probablement mai s’esbrinarà del tot però el que és més clar és que amb col·lectius filonazis com els Bad Gones la visita d’un equip turc podia ser conflictiva. El futbol seguirà, passada la Pasqua, esperant la seva particular resurrecció.
El calvari de l’Olympique de Lió
