No recordava que fossin tan petits… Suaus, fràgils, quiets i delicats. Forts, tan forts. Resistents, resilients i plens de vida. Els més petits, durant tan poc temps, per sort, per desgràcia, per sempre petits i mai més tan petits. Amb ells, el temps s’atura: tot torna a començar, la història està per escriure’s de nou. Cadascun d’ells conté la vida més plena, l’amor absolut, l’eternitat i l’efímer.
Petits i fràgils, els més grans lluitadors. Aferrats als instints, fets per ser estimats. Si és té la sort de tenir-ne un a prop, de viure-hi dia a dia, de ben segur es cau en el seu ritme, el seu encant, la seva olor. El tedi del seu son a l’estiu, el caliu de la seva presència a l’hivern. Amb ells la vida es compta en dies, en hores… en poc temps tot canvia ràpidament, dolçament, com el seu gest buscant la postura més còmode.
En volem recordar cada cosa, perquè cada dia els seus trets canvien. Els seus tancars i obrirs d’ulls, els respirars profunds, els estiraments, les petites ganyotes, la mirada transparent i perduda. Els seus primers somriures, indicadors que tot va bé. Els seus plors martellejants, les seves postures de granoteta…
Ells, canviadors de vida, donadors de vida, creadors de sentiments únics, d’emocions totals. Receptors d’afectes, centre d’atencions. Petits miracles, grans amors.
