Com a president del Consell Superior d’aquest país africà, el bisbe va fer de mediador directe entre les parts en conflicte i va evitar una guerra. La seva experiència en el camp de la reconciliació ha estat exemple per a altres països.
El fet que la transició democràcia al país africà de Benín, entre el 1989 i el 1990, es produís de forma pacífica és només gràcies a una persona: el bisbe Isidore de Souza (1934-1999). Malgrat ser descendent de Francisco Félix de Souza, un antic comerciant d’esclaus que va comandar un fort portuguès a Ouidah (Benín), aquest líder catòlic sempre va defensar els drets humans i la pau.
Va ser ordenat sacerdot el 1962, va continuar els seus estudis a Roma, on va romandre durant tot el Concili Vaticà II, i després va ensenyar a l’Institut Superior de Cultura Religiosa d’Abidjan, que va començar a transformar en l’Institut Catòlic d’Àfrica.
El 27 de desembre del 1990 va ser ordenat arquebisbe de Cotonou, seu econòmica i governamental de Benín. Va ser des d’aquest càrrec que, del 19 al 28 de febrer del mateix any, de Souza va impulsar la creació de la Conferència Nacional de les Forces Vives de la Nació, formada per cinc-cents delegats de totes les forces socials i polítiques del país.
En pocs dies, els membres d’aquesta trobada es van posar d’acord per implementar reformes democràtiques i econòmiques al país i renunciar a la violència. Amb la voluntat que els procés no descarrilés i amb el beneplàcit del Papa, de Souza es va incorporar al Govern de Transició i, del 1990 al 1993, va esdevenir president del Consell Superior de la República de Benín.
Com a president d’aquest organisme va fer de mitjancer directe entre les parts en conflicte i va evitar una guerra. Durant els anys que va exercir aquest càrrec, diversos països de tot el món (França, Estats Units, Canadà, Txad, Suècia, Marroc…) el van convidar perquè expliqués la seva experiència de pau.
El 1993 va deixar la política i va tornar a l’església. I, malgrat els seus esforços com a bisbe de Cotonou, càrrec que va ocupar fins que va morir, ha passat a la història com “el pare de la democràcia” de Benín. Les seves paraules: “som responsables del que passi demà. Tant de bo cap bany de sang ens esquitxi i se’ns emporti amb les seves ones”, avui, encara són recordades sovint pels polítics d’aquest país africà quan la situació s’escalfa.
Una mostra del seu tarannà
El 2 de febrer de 1991, el dia que va prendre possessió del càrrec de president del Consell Superior va posar en marxa una Jornada Nacional de Reconciliació que va tenir lloc el 13 de febrer de 1991. Un gest que marcava el seu estil. “Va pregonar els valors democràtics i ens va recordar la importància de l’ètica en la política”, assegurava el sacerdot Rodrigue Gbédjinou, autor de dues obres sobre aquest bisbe atípic.
