46 segons és el que va trigar la boxejadora algeriana Imane Khelif a deixar KO la italiana Angela Carini als quarts de final de la categoria de 66 quilos dels Jocs de París. Tot just 46 segons. N’hi va haver prou per obrir la capsa de Pandora.
De cop, Imane Khelif, que de petita va començar a practicar la boxa com una defensa personal contra l’assetjament escolar, es va trobar dins d’un altre huracà d’assetjament. Aquesta vegada, per part d’adults i d’àmbit planetari. Les xarxes socials, amb el rigor a què ens tenen acostumats, van començar a fer córrer mentides per desqualificar Khelif. Es va dir que no era una dona de naixement, que s’havia canviat el gènere per competir com a dona o que tenia els cromosomes XY masculins en comptes d’XX femenins. Sense pensar en els problemes que podia comportar-li en un país on no es respecten els drets LGTBI. Khelif ja havia estat qüestionada anteriorment pel seu aspecte físic… per ser més forta, més alta i més ràpida –com diu el lema dels Jocs– que la majoria de les seves competidores.
Finalment, potser perquè les històries de boxejadors i tuitaires també poden tenir finals feliços, uns dies més tard, Imane Khelif va guanyar la medalla d’or.
