Luna Reyes: víctima d’una abraçada

La imatge ha fet la volta al món. S’hi veu una noia blanca, amb samarreta blanca i una armilla vermella, abraçant un noi negre que porta una samarreta grisa. Segons abans, com mostra la seqüència de vídeo, el noi camina per la platja del Tarajal, a Ceuta, amb dificultats per aguantar-se dret. La jove, voluntària de la Creu Roja, l’ajuda a acostar-se fins a unes roques perquè descansi. Li dona aigua, ell se li abraça i comença a plorar.

La noia és Luna Reyes, vint anys. Nascuda a Móstoles, la seva mare és de Ceuta, on des del març ella està fent les pràctiques del grau superior d’Integració Social a la Creu Roja. A Ceuta, atén menors migrants que arriben sols a la ciutat autònoma, fent tasques d’acompanyament i alfabetització.

Cada dia veu el drama de les persones que intenten arribar a Europa a través de la frontera sud. Però cap dia havia estat com el 15 de maig: aquell dia, en menys de 24 hores, unes vuit mil persones van arribar a Ceuta després d’haver fet nedant o envoltant l’espigó els pocs quilòmetres que separen el Marroc del somni europeu.

Un d’ells era l’Abdou, nascut al Senegal fa 27 anys, que en fa cinc que viu al Marroc amb el seu germà. Després d’hores caminant, aquell dia l’Abdou va llançar-se a l’aigua per nedar fins a la costa de Ceuta. Quan va arribar al Tarajal, esgotat pel trajecte, va començar a colpejar-se el cap amb una pedra.

Va ser aleshores quan va trobar-se amb la Luna, que el va consolar i va provar de tranquil·litzar-lo. Ella en castellà i ell en francès, sense que l’un entengués la llengua de l’altra, van comunicar-se amb una abraçada abans que s’emportessin Abdou. L’abraçada ben aviat es va convertir en la icona de la crisi migratòria a Ceuta i en una de les poques bones notícies enmig d’una tragèdia que és recurrent a la Mediterrània.

Però la viralització portava un regal enverinat. En qüestió de minuts, els cent mil fills de sant Twitter van posar Luna Reyes al punt de mira, rebuscant minuciosament en la seva identitat digital. Va rebre insults, amenaces, missatges racistes i comentaris sexuals —i, sovint, totes dues coses a la vegada— per part de l’extrema dreta.

Amb la seva foto a tot arreu i amb el mòbil omplint-se d’escopinades d’odi, la Luna va decidir tancar tots els seus comptes a les xarxes. Una imatge on se la veia auxiliant una persona que necessitava ajuda podia convertir-se també en l’inici d’un assetjament. Andy Warhol no havia avisat que els quinze minuts de fama també poden ser un autèntic malson. Tot plegat va multiplicar els missatges d’agraïment pel gest de la voluntària de la Creu Roja.

Amagada de càmeres i micròfons, la Luna només va fer declaracions públiques per dir que li sabia greu no haver pogut impedir que el jove a qui ni tan sols havia pogut preguntar com es deia fos retornat en calent a l’altra banda de la frontera. Va explicar que va tenir la sensació que, per al noi, aquella abraçada era com un salvavides i que el jove “es mereixia més que una abraçada”.

Dels dos protagonistes de la foto, a una l’observen fins a l’assetjament i a l’altre amb prou feines el veuen.  La mateixa societat que tafaneja fins a l’últim detall de la intimitat d’una es tapa els ulls davant la realitat de l’altre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.