Els números àrabs, també coneguts com a xifres aràbigues, es van introduir a la cultura occidental al voltant del segle X. Principalment a través dels contactes amb els matemàtics àrabs durant l’Edat Mitjana. I es van difondre ràpidament per la seva eficàcia i versatilitat en comparació amb altres sistemes numèrics utilitzats en aquell moment a Occident.
Aquest sistema numèric, que inclou el zero, va transformar completament la manera com es feien els càlculs i les operacions matemàtiques, i és la base del sistema que utilitzem avui en dia. I la numerologia sempre ha vist i ha considerat els números en algunes cultures com a significatius.
Per tant, els números són creació humana i intuïm que poden indicar una realitat per saber situar-nos en la Història. Sempre cal una interpretació o lectura subjectiva per tal d’humanitzar-se més.
No oblidem que fora de la ment no existeix res que sigui sagrat o profà o impur. Tot depèn de amb quina relació ens construïm. I aquesta construcció la fem des del món emocional, i bàsicament des de l’inconscient i no únicament el subconscient, tenint en compte les necessitats per a sobreviure -com també per a viure, que és imprescindible.
Recordem el que ens diu un bon filòsof, Baruq Spinoza (1632-1677): ”He comprès els afectes humans, com són l’amor, l’odi, la ira, l’enveja, la glòria, la misericòrdia i les altres afeccions de l’ànima, no com vicis de la naturalesa sinó com a propietats que li pertanyen com la calor, el fred, la tempesta, el tro i d’altres coses per l‘estil a la naturalesa de l’aire”.
I la numerologia, malgrat no ser científicament estricta, pot despertar al món emocional moltes ones o onatges que poden ajudar a comprendre altres reaccions que depassen la lògica aristotèlica o els càlculs científics. La meva pregunta és: Què diria la intel·ligència artificial? Ho deixo de moment de banda per bé que se’n parla molt, i amb molta raó. Un gran desafiament.
El número 2024 dona com a suma un 8. El 8 ja és un dibuix de dos ceros: plenitud buida. I units fan més forta aquesta plenitud interior, que tot ésser humà viu i constata, però no sap com mirar-la. I aquí rau el problema. Quants camins ben encertats i d’altres, letals! Quin serà el camí de la plenitud interior del 2024=8?
També se’l pot contemplar, àdhuc el dibuix aràbic hi acompanya, com una equilibració. Un constant equilibri dinàmic en marxa. Com hom pensa anar o portar aquest anomenat any nou?
A més, el 8 posat horitzontalment ens reenvia el símbol de l’infinit. No hi ha fi, però tot Ésser Humà és ben finit, temporal i espaial en el seu ego. Però quan l’ego pren consciència de si mateix, se sent sensitivament infinit. Un estat d’ànim o consciència fora del normal o comú, però dins la realitat pregona o el transego.
És a dir, el timoner que porta el timó aprèn que, per bé que pot ser el capità del vaixell, no n’és el propietari. I aleshores té tot un tomb de consciència que li permet veure l’Horitzó amb una altra mirada, d’infinitud. L’Horitzó és un mirall de la seva profunda interioritat. I timoneja d’una forma totalment nova i diferent.
El timoner que porta el timó aprèn que, per bé que pot ser el capità del vaixell, no n’és el propietari. I aleshores té tot un tomb de consciència que li permet veure l’Horitzó amb una altra mirada
És ben cert que tot el que acabo d’explicar és totalment relatiu, però indica, apunta -com el dit de Colom al seu monument a Barcelona- un lloc que el dit no és ni té ni sap. Cal agafar el vaixell i anar-hi, exposar-s’hi…. emprendre un camí.
Un aspecte bàsic i imprescindible per emprendre qualsevol camí és la confiança en un/a mateix/a. La paraula confiança està muntada per cum i fidare, dos molts llatins. Cum, en català amb i castellà con, vol dir junt a… i fidare: posar el peu en un lloc segur, que no ens fallarà: Un bon suport. És a dir, fiar-se d’algú que estic segur que no em fallarà.
Aquesta és una gran feina de tota “educació, no de l’ensenyament”. Educar és fer treure la gran riquesa que hi ha a l’interior de tot ésser humà… (Ensenyar pot ser un adoctrinament i, per tant, una manipulació o modelació). I com aquesta base hi és cal educar-la, treure-la, però també és necessari un ambient, un clima, un entorn, un lloc que es visqui, se senti. No és un afer de paraules o números.
O hi ha una base de confiança en el número 8 (i en tot altra cosa), o no hi ha realització o procés de maduresa. La confiança costa de fer-se, àdhuc anys; però es pot perdre en un segon…
Abans les religions eren les que aportaven aquesta confiança. Recordo una cita bíblica de l’Antic Testament, al llibre dels Proverbis, volum ple de saviesa: “Confia en Jehovà amb tot el teu cor i no et recolzis en la teva prudència”. Era tenir fe en Jehovà. Però quan sabem, avui en dia, per la psicologia profunda, que és una projecció d’una necessitat humana en una imatge, cal reconèixer aquesta profunditat en un/a mateix/a.
D’aquí convé prendre consciència dels diferents nivells del propi coneixement. I ens trobem amb que “el coneixement silenciós”, la imatge de la Realitat Inici del formulari posada a fora, és un aspecte interior de tot ésser humà, que és aquesta grandesa o immensitat mistèrica dels mons. Això és fruit del coneixement silenciós.
Que el 2024, que suma un 8, sigui un any profund, de confiança en un/a mateix/a per tal de viure amb profunditat. Per això cal fugir de la gran epidèmia que és una pandèmia de la superficialitat, manca de capacitat crítica i sobre tot, tal volta, d’una escala de valors, que Maslow (1908-1970), psicòleg transpersonal, ja va indicar.
L’ésser humà o es fa a si mateix o el fan. Es tracta de saber escollir.
