Cada cop hi ha més gent atabalada per la gran quantitat d’informació que rep en el seu dia a dia i que li és impossible de gestionar i digerir: que si notícies que rep per Whatsapp, Twitter o Facebook, a través de correus electrònics recepcionats en diferents comptes, a partir de rumors que corren pel carrer i que un o altre passavolant els explica, que si trucades on els comenten alguna cosa que acaba de passar i que no sabien…
Molts d’ells critiquen la dificultat que genera l’existència de tants canals diferents pels quals ens arriben les notícies, els fets rellevants que passen al món -i també a casa nostra-. Troben que ens hem complicat la vida. De fet, alguna d’aquestes persones, quan me’ls trobo, em pregunten –en la meva condició de periodista- perquè no s’inventa un artefacte únic que ajudi, en relació a un període de temps concret –un dia, per exemple-, a ordenar i seleccionar tota la informació disponible i que permeti satisfer aquest desig de forma fàcil, ordenada, amb un llenguatge entenedor, i en qualsevol indret, sense necessitat d’estar connectat a cap dispositiu electrònic. Un artefacte que condensi i sintetitzi.
Doncs tinc una excel·lent notícia per a ells: m’han parlat d’un artefacte futurista que sembla que podria ocupar aquest buit i fer-ho amb excel·lència. Aquest objecte, que podria revolucionar el panorama de la informació en poc temps, està ordenat per àmbits temàtics, de manera que garanteix una manera absolutament senzilla d’accedir a la informació que t’interessa: si només busques notícies d’esports, les trobaràs en un indret concret, sempre el mateix. A més, dins de cadascun d’aquests àmbits temàtics t’hi recullen les informacions més recents, de manera que no cal acotar la cerca a “últimes 24 hores”, com fem al Google; ja ve escollit directament.
Encara més: dins de cada peça, la informació no apareix caòticament sinó que ho fa de forma jerarquitzada, és a dir, primer allò més important i al final de tot allò que ho és menys (primer hi ha un títol més gran, amb la notícia al màxim de sintetitzada; després un subtítol que ho complementa; en tercer lloc el text que ho desglossa… i també una foto que ho il·lustra, sovint). D’aquesta manera, per exemple, pots estar tranquil si un dia només tens temps de llegir els titulars principals de cada àmbit: pots estar segur de què estaràs “ben informat”, perquè algú ha pensat per tu què era el més important de recollir. Ah, i és clar, el ‘quid’ de la qüestió, allò potser més important: en aquest artefacte no hi surten pas els milers de notícies que cada dia es publiquen a la xarxa i que resulta impossible de seguir. No, en aquest invent revolucionari només hi apareixen un centenar llarg d’informacions en cada edició; la gràcia, justament, és que hi ha una selecció molt ben feta, molt acurada. Allò que no hi surt és que no és rellevant.
L’artefacte es diu diari, va néixer fa 414 anys i segueix essent un vehicle privilegiat per assabentar-se de com va el món, malgrat tots els que li volen cantar les absoltes des de fa anys i proclamar la seva substitució pels diaris en línia (que fan la seva funció, alerta, però que defenso que no té res a veure amb la dels diaris impresos, o en PDF, editats cada matí). Si volen gaudir d’una informació jerarquitzada, ordenada i seleccionada, vagin al quiosc immediatament i comprin-se’n un. Se’l podrà endur on vulgui, guixar-lo, rebregar-lo i reutilitzar-lo per embolicar-hi entrepans. A més val el mateix que un tallat en qualsevol bar! Per si fos poc, no és que només n’hi hagi un, d’aquests “reculls d’informacions”, sinó que en aquests fantàstics llocs que són els quioscos o les llibreries en trobarà diversos –i en diverses llengües-, per poder satisfer tots els tipus de públics, en funció d’ideologies i corrents de pensament. No ho troben un invent absolutament futurista?
Joan Salicrú és periodista i codirector de Valors // @joansalicru
