Cada desembre, en moltes cartes dirigides als Reis Mags, entre videojocs i patinets, encara es demanen botiguetes. Il·lusió infantil que ha passat de generació en generació. Molts de nosaltres vam créixer jugant a vendre i a comprar. Llargues tardes de lleure simulant que veníem fruites i verdures de plàstic a germans i parents i que aquests compraven amb diners del Monopoly. Acció natural si tenim en compte que els nostres avantpassats van comercialitzar durant segles arreu de la Mediterrània, que avui el comerç és una de les principals activitats d’aquest país –quasi un 20 per cent del PIB–, que gaudim d’una oferta comercial de 103.000 establiments, i que comprar és un exercici quotidià. Pràcticament cada dia adquirim alguna cosa.
El comerç però no és exclusivament una activitat econòmica: les seves afectacions són socials, culturals, urbanístiques…. Històricament les ciutats es creen on hi ha comerç: primer a la costa, on arribaven els productes marítims i després als punts de connexió de les principals rutes comercials o als voltant de castells i monestirs, on tenien lloc els mercats. El comerç, abans i ara, vertebra l’estructura de les ciutats. Per tant, no podem considerar el comerç com un fred intercanvi de productes. El comerç crea espais de convivència cara a cara, xarxes socials, gesta intercanvis culturals, potencia la creativitat de les persones, promou el producte de proximitat, genera relacions de suport i de solidaritat… en definitiva, mesura la qualitat humana d’una ciutat. Fins i tot una botiga segueix sent un punt d’informació per excel·lència. I el botiguer –mot cada vegada més en desús– és exemple de compromís, constància, amabilitat i servei.
El 23 de novembre se celebra el Black Friday, dia que els nord-americans inauguren la temporada consumista nadalenca. Un bon moment per preguntar-nos: Quin model de comerç volem? Per quin comerç apostem quan consumim? Què perdem com a comunitat i com a ciutadans quan baixa definitivament una persiana? El comerç online i la proliferació de grans centres comercials ha provocat el tancament de botigues històriques i la remodelació comercial de molts centres urbans. A Estats Units i França ara comencen a adonar-se de l’error d’haver deixat desertitzar comercialment el cor d’algunes ciutats. El moment és transcendent. Potser no cal comprar tant i cal comprar més bé. I ser més conscients de què és compra i d’on es compra i de quines conseqüències tenen les nostres decisions. El comerç ha deixat de ser un joc de nens.
Potser no cal comprar tant i cal comprar més bé. I ser més conscients de què és compra i d’on es compra i de quines conseqüències tenen les nostres decisions
