Antonio Fornés: La filosofia sí serveix per alguna cosa
Les preguntes són ja, en si mateixes, respostes. Per aquest motiu no resulta casual ni gratuït que, cada vegada més sovint, els filòsofs hàgim de respondre a la qüestió de per què serveix la filosofia. Els que inquireixen per la utilitat de la filosofia estan, de forma subliminal, expressant la idea utilitarista que tot ha de servir per a alguna cosa, movent-se en la perversa lògica del mercat que converteix l’home fonamentalment en un ésser productiu i consumidor, en què tot l’aparentment valuós té una utilitat fonamentalment econòmica.
Per això, cada vegada que escolto aquesta pregunta responc amb la provocadora afirmació que la filosofia no serveix per a res. Com afirma el filòsof Fernández Líria, la filosofia ens recorda que hi ha coses molt més importants que el servir d’alguna cosa. La modernitat, lliurada a l’imperi del cientificisme i l’economicisme pretén fer de l’home un pur engranatge més de la gran maquinària del mercat, però curiosament, és quan l’ésser humà s’absté d’actuar i pensa, quan deixa de ser un individu perfectament substituïble i es converteix, per contra, en una persona única, retornant-lo a la seva autèntica naturalesa.
Hem de rebutjar els aspectes pràctics del coneixement i posar l’accent en l’acció transformadora de la filosofia. Seguint al pensador alemany Heidegger podem dir que el saber ens col·loca a l’altura d’allò conegut, resulta un èxit personal que perfecciona la nostra existència d’una manera inesborrable. Quan aprenem, quan filosofem, tornem a ser com el nen que, emocionat, comença a donar les seves primeres pedalades en bicicleta. Mentre avança vacil·lant, dibuixant perilloses esses, deixa de ser el que era, s’ha transformat; ara és algú diferent i més complert.
La filosofia no ens fa més rics, ni més atractius, ni tan sols més feliços, però ens salva de la buidor existencial i transformant-nos ens fa més profundament humans, i en aquests temps de foscor, això no és poc.
Quan aprenem, quan filosofem, tornem a ser com el nen que, emocionat, comença a donar les seves primeres pedalades en bicicleta
Albert Botta: Filosofia: inutilitat concreta, utilitat inconcreta
El títol no és un joc de paraules. Filosofar no serveix per res concret i, tanmateix, és inevitable i imprescindible. Es pot negar la interrogació sobre la realitat, la vida, el món social, l’existència, etc., i el sentit (o no) de tot plegat? Són preguntes que toquen fons, la causa final d’Aristòtil. L’humà es demana el perquè últim: què és, qui és, què pot fer amb la seva vida. Per a Camus la pregunta total és el suïcidi, el sentit o l’absurd.
Volem anar més enllà del present perpetu dels altres animals, que viuen cada dia per l’altre. Només l’humà té religió i ideologia: discursos tancats, amb pretensió de veritat absoluta, permanent, patentada (i en les religions, de transcendiment de la raó). Però també hi ha els relats que s’autoobliguen a seguir només la raó i la coherència: són els de la ciència i la filosofia. La ciència vol descriure com funciona la realitat. Les seves afirmacions han de casar amb el món material i són obertes, revisables i provisionals. Popper proposa allò que se’n diu el principi de falsabilitat: només és científica l’afirmació que preveu que no pot passar, que se la juga prohibint hipotètiques dades com a impossibles. D’aquí els canvis successius en la història de la ciència, i de retruc, tantes explicacions distintes, però cada cop més ajustades a més i més fenòmens.
Hi ha progrés filosòfic? Segur que es progressa personalment en distància crítica, en calma i serenor, i en capteniment ètic (d’ethos, teoria de la vida). Ens diuen res l’idealisme, l’estoicisme, l’escepticisme, el relativisme, etc.? La filosofia és actitud i art de vida, però alhora philosophia és també reflexió sobre el saber, activitat sobre una altra activitat, com el metallenguatge sobre el llenguatge. D’aquesta manera, hi ha filosofia del llenguatge, filosofia de la ciència, filosofia de la religió, filosofia política, etc.
Segons Hegel només al capvespre s’envola el mussol de Minerva, la deessa de la saviesa. El mussol surt quan tot ja s’ha acabat.
La filosofia és actitud i art de vida, però alhora ‘philo-sophia’ és també reflexió sobre el saber, activitat sobre una altra activitat
