Quan aquest matí et llevis i vagis a la nevera per agafar la llet, atura’t i pensa que els pares d’almenys 200.000 infants d’aquest país s’estan despertant amb la nevera buida”. Això ho va escriure, encara que sembli mentida, un futbolista: el davanter del Manchester United Michael Rashford.
Quan era petit, Rashford va passar gana. Vivia amb la seva mare i els seus quatre germans a Wythenshawe, als afores de Manchester. La mare marxava de bon matí per anar a treballar i el petit Michael anava a l’escola on, una mica abans que comencessin les classes, esmorzava. I és que, durant els seus anys escolars, Rashford va formar part de l’anomenat club de l’esmorzar, els alumnes de famílies amb menys recursos a qui l’estat proporciona àpats gratuïts. Encara ara, recorda que, quan era petit i ja destacava a les categories infantils de l’United, programes socials com aquests van salvar-li la vida: “el sistema no està construït perquè famílies com la meva tinguin èxit”.
El confinament va convertir Rashford en un heroi més enllà del terreny de joc. Amb la pandèmia, va quedar-se tancat a casa, sense entrenaments ni partits. Per algú en la seva situació social —una estrella del futbol que juga en un dels clubs més importants del món i cobra un salari de més de 200.000 euros setmanals—, allò era un revés. I prou. Però la mateixa situació l’hauria viscut molt diferent el Michael Rashford adolescent o el Michael Rashford nen.
Amb les escoles tancades i el futbol aturat, Rashford va alçar a veu en contra de la pobresa infantil. En col·laboració amb l’ONG FareShare va recaptar més de 20 milions de lliures per als nens i nenes amb menys recursos, que van servir per preparar més de tres milions d’àpats.
Cap al final de curs, quan es va saber que el govern de Boris Johnson tenia la intenció d’aturar els xecs per a menjar durant les vacances, va iniciar una campanya perquè les ajudes es conservessin durant tot l’estiu. Ser futbolista obre moltes portes i Rashford va decidir aprofitar-les perquè els nois d’ara tinguin les mateixes oportunitats que va tenir ell. Elogiat per companys i rivals, el 10 del Manchester va aconseguir que Johnson fes marxa enrere i va mantenir els cupons de menjar gratuït per als menors de famílies vulnerables. Va ser el seu millor gol.
Els seus esforços per lluitar contra la pobresa infantil han fet que, aquest mes d’octubre, amb només 22 anys, fos distingit com a membre de l’Orde de l’Imperi Britànic. Però quan Rashford ha intentat marcar un altre cop el mateix gol, s’ha topat amb una defensa inesperada: l’executiu de Boris Johnson ha rebutjat que els cupons del “club de l’esmorzar” continuïn durant les vacances de Nadal.
El mateix dia que es coneixia la negativa de Downing Street a ampliar els xecs, Rashford va obrir una petició online a favor de l’ajuda als infants més vulnerables. Si aquest tipus de campanyes aconsegueixen més de 100.000 signatures, s’han de debatre al Parlament. En només 48 hores, van signar-la més de 250.000 persones.Rashford recordava a Twitter que la pobresa alimentària s’ha més que triplicat. “Això no s’acabarà i jo no pararé”, avisava. Michael Rashford sap bé que un partit no s’acaba fins que l’àrbitre xiula el final.
