Les persones que venen a les meves sessions grupals o teràpies individuals sovint comparteixen una pèrdua d’interès pel que abans els agradava o causava plaer, juntament amb una incapacitat per tornar a aquest estat anterior. I els resulta una font de preocupació. “M’agradaria ser com abans”, diuen. I no, no és per l’edat, és fonamentalment una qüestió d’actitud. El trànsit per les diferents etapes vitals és una explicació del canvi de motivacions d’una persona, però no del fet que les perdi del tot. Totes elles tenen una explicació del “perquè” de tot plegat: “M’ha abandonat la parella” o “m’ha sigut infidel”, “el meu cap no aprecia la feina que faig i cada vegada m’exigeix més” o “m’han operat els malucs i ja no podré tornar a córrer maratons”, per exemple.
Som éssers narratius i ens agrada narrar les nostres històries. Però, desencertadament, a vegades també en volem trobar els motius. Jo sempre els dic: “Les causes que tu trobes no són les que t’ajudaran a retrobar-te”. Però entendre que aquests motius no es basen en els fets que succeeixen, sinó en com ens hem construït durant aquest temps, suposa un canvi de perspectiva.
A la vida no “ens passen coses”, sinó que “passen” i ens les fem nostres de diferents maneres. No és el mateix dir “la meva parella m’ha sigut infidel” que “la meva parella és infidel”. Ja ho deia G. B. Shaw: “Ves amb compte amb el coneixement fals; és més perillós que la ignorància”.
Davant d’aquesta situació, algunes persones, en un intent de recuperar la seva vida anterior, fan servir expressions tals com “he de sortir de la meva zona de confort” o “per estar bé una altra vegada, ja no puc confiar en la gent i sé que així m’anirà millor”. Ni el problema inicial ni l’explicació que hi troben estan ben plantejats. Ah, i per descomptat, tampoc l’estratègia que creen després per abordar-lo. D’aquí la importància de reservar-nos espais de reflexió, d’anàlisi, des d’on prendre decisions i teixir estratègies que ens apropin al benestar. I si pot ser acompanyats i ben assessorats, millor. L’autoconeixement i la higiene dels recursos propis es basen en uns aprenentatges que encara, avui en dia, no es troben a totes les llars ni a les nostres comunitats en un sentit ampli. Ara per ara, sembla que cal un entrenament per retrobar-se.
Hi ha una dita anglesa que m’agrada compartir i és “put your money where your mouth is”. Es podria traduir com a “fes el que dius” o “passa a l’acció”, però “passa a l’acció sabent d’on vens i tenint clar cap a on vols anar”. És a dir: no sempre farà bona mar, però sempre tindràs el timó a la teva disposició.
En relació amb això, quan la persona s’acosta a explicar-me què creu que és la font del seu malestar, a vegades, acaba dient: “Què faig amb aquest problema?”. I jo acostumo a respondre: “Reformular-lo”. En aquests moments, també reprendre o reformular els propis valors és altament útil. Els valors orienten les accions més enllà del que és convencional: ens ajuden a sortir de nosaltres mateixos, a crear realitats noves.
Cadascú té els seus. Els valors ens serveixen per absorbir la complexitat dels nostres moments vitals, de les diferents experiències que anem transitant i ens aporten el vector de l’estabilització que traça.
