Hi ha accions ben senzilles per canviar el món, una d’elles és escoltar. Quants conflictes es podrien evitar si les parts en disputa s’intentessin escoltar els arguments? Quantes famílies no s’haurien trencat si els seus membres haguessin après a escoltar-se? Quantes persones se sentirien més acompanyades si les seves paraules fossin captades per un rostre comprensiu i no el silenci? Escoltar és un gest gratuït de donació als altres que només demana temps. A tots ens agrada que ens escoltin, però som capaços d’escoltar els altres? En sabem?
Les relacions interpersonals cada cop són més fugaces, les informacions -influides per les noves tecnologies- més breus i l’acceleracció quotidiana limita les converses. En aquest context resultem més inexperts en l’art d’escoltar. Escoltar, òbviament, és més que sentir paraules. Escoltar, pensem, és deduir què s’amaga darrera les paraules del nostre interlocutor. És comprendre l’altre, sense jutjar-lo, sense pressionar-lo, acceptant
els seus límits. Escoltar és donar-nos per solidaritat, encara que aquesta donació sovint també ens aporta coneixement.
En definitiva, escoltar és cabdal pera la societat actual, per fer d’aquesta Terra un món millor. De fet, per escoltar, no calen les orelles, només el cor, com ens demostren els col·lectius de cecs i sords. Escoltar deixa de ser una simple acció i es converteix en un
valor quan les paraules es transformen en sentiments o emocions compartides.
