Els nostres avis consideren un miracle viure més de vuitanta anys. Ells, van fer-se “homes” als divuits o als vint anys. En aquesta edat van lluitar en una guerra, van adquirir la seva primera feina –i sovint única– i, només alguns, van tenir la fortuna d’estudiar, d’anar a la Universitat. Les noies, en aquesta edat, ja feien calaixera a l’espera del dia que es casessin. Per a ells, l’adultesa, època de construcció d’un futur i d’una família, era el tram més llarg de la vida. Perquè, a partir dels 65, ja només comptaven amb una mica més de temps regalat.
Avui, en canvi, les fronteres entre les franges d’edat que el psicòleg Erik Erikson va dictar a la dècada dels cinquanta –joventut, maduresa i senectut– s’han desplaçat considerablement. La joventut cada vegada comença més d’hora. Els caps de setmana es veuen nois i noies de catorze anys en moltes centres d’oci nocturn consumint tabac i alcohol. I les primeres relacions sexuals es tenen als quinze. I si tenim en compte la durabilitat dels estudis (la massificació de la universitat, els màsters i els postgraus), el moment en què hom marxa de casa dels pares, adquireix la primera feina o s’acaba el Carnet Jove, la joventut arriba fins els 30.
Per contra, la vellesa encara ens truca oficialment a la porta als 65 anys, quan l’estat ens penja l’etiqueta de jubilats. En aquesta franja d’edat, però, actualment trobem homes i dones completament actius que avui cuiden –i fins i tot ajuden econòmicament– de fills, pares i néts (tres generacions). I, a més, van a conferències, viatgen, fan voluntariat, etc. I és que la vellesa ha passat a tenir generacions, perquè ja ocupa una mitjana de vint anys de la nostra existència, ja que l’esperança de vida a Catalunya és de 82 anys.
Però és sostenible econòmicament una societat en què les dues franges d’edat més llargues –la joventut i la vellesa– són aquelles que es caracteritzen per la dependència? És evident que econòmicament, no. Però… i psicològicament? Quins efectes en clau de valors pot generar una societat d’aquestes característiques? És clar que hi ha hagut importants alteracions. Per exemple, valors com la identitat, abans més característics de l’adolescència, s’han convertit avui en transversals de tota l’evolució vital d’una persona.
L’educació, també referència de la primera etapa de la vida, ara també triomfa entre els grans. I si fa uns anys les ONG i entitats del Tercer Sector estaven plenes de joves il·lusionats per canviar el món, avui també són els jubilats els qui aposten per la solidaritat i el voluntariat.
