A Occident atribuïm la invenció de la impremta a l’alemany Johannes Gutenberg. Fins a 1450 els llibres es difonien en còpies manuscrites. Pocs eren els ciutadans que podien accedir al coneixement imprès, sovint custodiat en els monestirs. Així doncs, aquest invent va ser el primer pas vers la democratització del coneixement. El segon es va produir durant la Revolució Industrial, al segle XVIII, quan es van començar a crear arreu d’Europa les primeres biblioteques populars. Però el salt definititu –de fet alguns asseguren que només en aquest moment es pot parlar veritablement d’aquest terme–, es produeix en el segle XX amb l’aparició d’internet, xarxa que ens permet compartir continguts, és a dir, rebre però també aportar coneixement a la comunitat.
Són molts els valors que hi ha darrera de la democratització del coneixement i que es potencien a través dels projectes que se’n deriven. El més emblemàtic, la Viquipèdia. En primer lloc, la possibilitat d’accedir a un ampli ventall de saber al qual abans no teníem accés per una qüestió de distància, de fronteres, d’espai, de possibilitats econòmiques, etc. El dret a saber, a créixer en educació i coneixement, mai hauria de ser reprimit. A més, en el segle XXI el coneixement és compartit de forma col·laborativa. No solament els cultes obren les portes dels temples del saber; tothom evoca en una mateixa plaça el seu coneixement, ja siguin els secrets de la papiroflèxia o una tesi doctoral sobre enginyeria geològica.
Els beneficis inqüestionables de la democratització del coneixement, però, no haurien de silenciar algunes preguntes. La democratització del coneixement fa realment que ens interessem més per ell? És a dir, el fet de tenir accés a internet ens desperta un interès més gran per la nostra culturalització? Els savis de la nostra societat encara són aquells que estudien seguint l’educació tradicional? Fa temps que hi ha biblioteques públiques i això no vol dir que es llegeixi més. Qui controla la qualitat d’aquest coneixement? Alguns experts parlen de què avui l’home connectat ja pateix una “infointoxicació”. Ens estem preparant per saber discernir la informació que realment ens interessa dins el gran oceà de coneixement que és internet? Si quan busquem una cosa a internet treballem sota uns paràmetres que ens marca un cercador, en certa manera algú també manipula l’accés al coneixement, no? Aquest canvi en el coneixement hauria de modificar el sistema educatiu tradicional?
Estem vivint un procés que encara no està tancat. Ara que molts centres educatius tornen a obrir portes després del període vocacio-nal, us convidem a reflexionar-hi.
