La reducció de la setmana laboral sense pèrdua de sou ha estat una demanda i un assoliment dels moviments obrers, l’ambició dels empresaris il·lustrats, la utopia dels intel·lectuals i la predicció dels economistes.
Aquest objectiu s’ha situat sobre la taula i, a partir de les tendències en el model de futur del treball, diverses organitzacions i empreses han començat a posar en marxa proves pilot per avaluar la viabilitat de la reducció de les hores treballades per setmana.
De manera pionera, el Govern espanyol ha anunciat la voluntat de reduir la jornada laboral per a tots els sectors a 37,5 h el 2025. La Time Use Initiative va ser l’encarregada d’elaborar el text en què es basa aquesta proposta i anàvem encara més enllà: cal trobar un nou equilibri del temps, organitzant-ne els usos socials i els horaris en una diversitat d’àmbits.
Avui en dia, un 35% de les dones del nostre país no tenen temps d’oci per a elles, i un 20% dels homes tampoc. És cada vegada més habitual trobar companyes i companys de feina que diuen “no tinc temps”, “vaig tot el dia estressat”. Això denota un malestar social per l’equilibri amb el temps i horaris que fa que, avui dia, Espanya sigui el país líder en el consum de somnífers i antidepressius, així com en baixa satisfacció entre la vida laboral i personal (la famosa, corresponsabilitat).
Cal buscar un nou equilibri de temps, com recomana l’OIT i la Carta Social Europea, i una palanca per fer-ho és reduir la jornada laboral. Des de la Time Use Initiative apostem perquè per llei redueixi el nombre d’hores treballades a la setmana sense abaixar el sou (setmanes de 37,5 h el 2025 i gradualment anar cap a les 32 hores). La clau de la nostra proposta és reduir per a tothom el nombre d’hores treballades i donar flexibilitat a les empreses i a la negociació col·lectiva perquè decideixin com aplicar-ho: recompte setmanal, mensual o anual. Sense dubte, la millor manera per estimular la corresponsabilitat seria escollir el recompte setmanal; és a dir, que tothom pogués arribar a “casa”, com a mínim, 30 minuts abans.
Les propostes de mantenir la jornada laboral de 40 h setmanals, però concentrar-la en 4 dies (de 10-12 hores) no han funcionat. Les tasques de cura i corresponsabilitat no es poden concentrar totes en “3 dies festius”; tampoc el descans necessari per a la salut mental i física. Per això, les propostes que millor funcionen són les que permeten una corresponsabilitat personal més gran i donen autonomia a la negociació col·lectiva per establir com repartir la jornada laboral reduïda.
Però, compte, spolier: si volem un nou equilibri del temps, no ho aconseguirem només reduint el nombre d’hores treballades, calen també altres mesures que les acompanyin, que van en la línia de la Llei d’Usos del Temps.
La necessitat de trobar un millor equilibri del temps
El context actual dels països de l’OCDE, i en especial els del sud d’Europa, es caracteritza per una productivitat estancada, una precarietat laboral creixent, un augment de la digitalització i automatització dels llocs de treball, un model laboral poc sostenible, una desigualtat del treball remunerat i no remunerat entre homes i dones, i la manca de reconeixement de treball no remunerat com a necessari perquè la societat funcioni atesa la necessitat de temps social i de cura per a un mateix.
En particular, Espanya i Catalunya tenen un problema més agreujat amb els horaris i els usos del temps que no pas la resta d’Europa. Un aspecte clau d’aquest problema són les llargues jornades laborals. Comparada amb la resta d’Europa (i el món), Espanya té una pausa excessiva a l’hora de dinar que escurça la quantitat de temps lliure a la tarda, i és el país on les persones acaben més tard de treballar: 30% fins a les 19 h i un 10% després de les 21 h. Per altra banda, un 15% treballa més de 48 hores setmanals. Aquestes llargues jornades laborals incrementen els riscos per a la salut i psicosocials de qui treballa, i causen un estrès que suposa entre el 30% i el 60% de les baixes laborals. També genera pobresa del temps (no tenir temps per a un mateix) i impactes negatius en eficiència, igualtat i sostenibilitat democràtica i mediambiental.
Aprofitant les transformacions, cal evolucionar cap a un model més productiu, sostenible, saludable i igualitari. Per fer aquesta transició, existeixen i calen múltiples palanques, però una de les que s’està discutint amb més força en els diferents fòrums de relacions laborals és la reducció del temps de treball.
Beneficis de la reducció de la jornada: el cercle virtuós
Diverses experiències —com la Llei Aubry (França), residències de gent gran a Suècia, la indústria del metall a Alemanya i altres estudis— demostren com la reducció de la jornada laboral beneficia la productivitat de les empreses (segons dades de l’OECD, els estats amb jornades més reduïdes són més productius) i el creixement de l’economia, la reducció de l’atur, la salut i el benestar de les persones, la igualtat de gènere i l’impacte mediambiental.
Aquests beneficis es retroalimenten els uns als altres en un cercle virtuós. Treballar menys hores implica que les persones disposen de més temps, que poden dedicar a les relacions personals i familiars, a millorar el descans, fer exercici o dedicar-se a les seves aficions i, en general, cuidar-se més. La millora en la qualitat del son i l’alimentació fan que les persones treballadores tinguin més bona salut, cosa que redueix les baixes laborals, i estiguin més descansades, sense tant d’estrès ni fatiga, i tot plegat fa que hi hagi menys accidents laborals causats per aquests motius. A més, un bon cicle de son evita disrupcions en el nostre ritme circadiari, que estan vinculades a augments del risc de desenvolupar malalties cardiovasculars, sobrepès o diabetis, entre d’altres.
“Diverses experiències demostren com reduir la jornada laboral beneficia la productivitat, el creixement de l’economia, la reducció de l’atur i la salut de les persones”
Aquests beneficis per a la salut es veuen després revertits en la productivitat de la plantilla, en part perquè està més descansada, i en part perquè té més motivació per quedar-se en una feina que li proporciona aquests beneficis. Això augmenta la productivitat general de l’empresa, la satisfacció de la clientela i redueix l’absentisme laboral. En els sectors on el talent és escàs, també serveix com a mesura clau d’atracció i retenció del talent.
La reducció de jornades laborals a quatre dies s’ha vinculat també a l’impacte mediambiental, en part per la disminució de la mobilitat, i en part per l’adopció d’hàbits més saludables com, per exemple, cuinar a casa, fer servir la bicicleta o anar a peu a la feina, comprar de proximitat en lloc de fer-ho a través d’internet, entre d’altres.
Finalment, els beneficis reverteixen en grau més alt en les dones, que en la societat actual continuen carregant la major part de les tasques de cura i domèstiques i, per tant, l’augment de temps disponible és molt més significatiu. La reducció de la jornada laboral, acompanyada d’altres mesures, pot facilitar també que els homes s’involucrin de manera més significativa en les tasques de cura i domèstiques, com demostra la prova pilot que va portar a terme Islàndia.
Cap a una llei integral d’usos del temps
La racionalització dels horaris de treball i la reducció de la jornada laboral és necessària, però no és suficient per a una organització del temps més equilibrada. Per això es necessita una llei d’usos del temps holística, que impliqui tots els actors socials i econòmics de la societat. És a dir, que no només estableixi els mínims reguladors per fomentar una organització del temps de treball equilibrada (deixant un ampli espai a la negociació col·lectiva), sinó que abasti els usos del temps de forma integral, com són els horaris de màxima audiència, de les escoles o del comerç.
El temps és una qüestió política i la forma d’organitzar el temps determina el tipus de model social establert, que s’ha d’adaptar als canvis estructurals de cada època i evolucionar amb el progrés de la societat. Tenim una organització horària que cal adaptar als temps actuals, per viure millor.
Marta Junqué, mare, activista i consultora compromesa a trobar un millor equilibri entre els usos del temps per millorar la vida de tothom. Actualment és la coordinadora de la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society.
