Constato el fet que el passat 25 i 26 de gener hi van haver vagues de dos àmbits molt humanistes: el sanitari i el docent, els quals reclamen atenció en totes les dimensions. Demanda justa i necessària.
Aquest article està dedicat a vaga del món docent, ja que afecta dos elements cabdals de la societat: l’ensenyament o aprenentatges i l’educació o transmissió de valors.
Un sistema pedagògic ha de prevenir o reprimir? Aquests són els altres termes introduïts que també porten debat. Cal optar, sobretot, en els nostres temps, ja que ens trobem en un societat plural, tant per la diversitat cultural com també per les classes socials desiguals. I un gran fre al pensament crític.
Cal formar una ciutadania responsable del seu propi futur, lliures, participativa, crítica constructiva, solidària i constructora d’una nova societat. I això demana una pedagogia preventiva, no repressora.
No faig una mirada general, sinó que parteixo dels indrets on visc i conec: Mataró, a la comarca del Maresme, a Catalunya. Tenim més de cent llengües diferents en una població d’uns 125 mil habitants. L’alumnat dels salesians ha fet un projecte de llengües. Hi ha uns 27mil estrangers, una nombrosa població de la resta de l’Estat espanyol, i els nadius de la ciutat. En total, una població escolar a prop del trenta per cent, un total d’uns cinquanta i escaig de centres i, com a cúspide, el TecnoCampus, centre inscrit a la Universitat Pompeu i Fabra de Barcelona. Amb raó, Mataró es defineix com a Ciutat Educadora.
Penso que podem fer un salt i generalitzar l’àmbit mataroní perquè sempre en totes les cultures, i de sempre, hi ha hagut aquesta preocupació de transmetre valors i adquirir aprenentatges. Però no ha estat a l’abast de tota la població.
Cal recordar els noms de Lao Tsé, Confuci, Sòcrates, Sèneca o fer un salt i no oblidar Mandela, Spencer, Renan, Piaget, Franklin, Freud, Rilke, Montessori i un llarg etc. Aquí a Catalunya tenim Rosa Sensat, Pere Darder, Jordi Cots, Marta Mata, Angeleta Ferrer, Ferrer i Guàrdia, Pere Vergés… Fora de la nostra comunitat, en el món religiós catòlic hi ha Josep de Calassanç (aragonès), Jean Baptista de la Salle (aragonès), Maria Mazzarello (italiana) i Joan Bosco (italià) entre molts altres més.
Deixo de banda la pugna de l’afer escola pública i privada. Al meu parer hauria de ser “escola estatal”, pagada per l’estat amb una oferta plural de projectes educatius ni fanàtics ni doctrinals. Perill tant de les ideologies religioses com polítiques.
Ara bé, un dels perills dels nostres temps, de societat del coneixement, canvi, innovació i creació contínues; un perill inhumà, deshumanitzant, que ja el tenim i hi som és la tecnolatria i tecnocràcia. No s’ha de confondre amb la tecnologia, la qual és una gran meravella descoberta pels homes per a la humanitat que ha progressat, ha millorat i s’ha humanitzat. Ara bé, pot ser que sigui només per alguns que es creuen “salvadors o redemptors del món”? També hi ha el que es coneix com a tecnocientifisme, que no conté valors, però genera valors. Quins?, us preguntareu… Els valors no cauen del cel, els construeixen les persones.
Per tant, ens trobem en un gran debat que es reflecteix en moltes revistes i diaris. Cap on anem i on portem els éssers humans de tres mesos a la majoria d’edat, si més no, al món de cultura occidental? Tothom passa “obligatòriament” per aquest àmbit social: L’escola. Quina orientació? Heus ací el quid del quòdlibet.
Tot això em porta a la consideració de rescatar la pedagogia “preventiva” més que la “repressiva”. Aquesta ho soluciona amb diners i presons, fruit de la mirada de la Pax Americana o capitalista. En canvi, la “preventiva”, que preveu, es basa amb la confiança, el respecte, el diàleg: la Pax Humana o axiològica.
Un pedagog italià del S. XIX, Sant Joan Bosco (1815-1888), fundador d’un orde educatiu, els salesians, ho va portar a terme amb la seva pedagogia, anomenada ‘sistema preventiu’ amb tres suports: reflexió, interioritat i afectivitat. I va funcionar com funciona avui en dia. La reflexió inclou el diàleg com l’enginy. L’afectivitat conté la amorositat, el respecte, la corporeïtat. I la interioritat abraça la totalitat de tot ésser humà que vulgui esdevenir realment humà. Té tota una mirada holística o integral.
I és quelcom que està molt lligat al que avui en dia s’anomena el món emocional o la intel·ligència emocional, un acompanyat del mindfulness o la meditació o silenci que comporta la psicologia dinàmica o profunda.
Per acabar aquest article, em permeto parafrasejar aquest pedagog italià, Don Bosco: ”Sé home. Mai t’acovardeixis”. “Supera el respecte humà” i, molt relacionat amb tot l’àmbit psiquista, “la dolçor o atenció o amabilitat en parlar, obrar i reprendre, guanya tothom”.
No debades a Kenitra (Marroc) hi ha una escola salesiana regida per aquest sistema de pedagogia preventiva. Tot el professorat i alumant són musulmans. Una pedagogia molt vàlida també per al món tecnocientífic. És clar que, cal formar una ciutadania responsable del seu propi futur, lliures, participativa, crítica constructiva, solidària i constructora d’una nova societat. I això demana una pedagogia preventiva, no repressora.
Interessant.Gràcies