Comença a ser freqüent que la notícia sigui un altre rècord en el preu de la llum. El tema és prou complex per copsar les perplexitats del nostre món. Avui l’accés a la llum és un bé primari, sense ella se’ns priva de moltes més coses que de llum. Amb un pim-pam, un tall elèctric col·lapsa una ciutat, exclou moltes persones de mobilitat, de menjar calent, de treballar, d’estudiar.
Quasi tot depèn de tenir llum, i tenir-la suposa pagar-la. Som el país d’Europa amb el preu de la llum més car. El terme pobresa energètica resumeix bé la privació. Mentre anem reivindicant cada cop més quotes d’autonomia individual, anem perdrem control sobre el nostre entorn material.
Ni els polítics saben prou del seu marge de maniobra perquè no caigui sobre el ciutadà tot el pes de la violència estructural en la qual estem. Tampoc la retòrica que és legal salva les grans empreses elèctriques de la indecència dels seus grans beneficis.
I nosaltres, ciutadans tots, cada vegada més, a cops de compra, anem omplint la casa d’estris que no funcionen sense llum.
Aquesta és una de les notícies que Begoña Román, professora de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona, comenta aquest mes a la secció “Actualitat comentada” de revista Valors. Secció il·lustrada per Visual Omelette.
