Tecnologia

Xips implantats en humans

Els darrers tres anys, diverses empreses han començat a implementar microdispositius subcutanis als seus treballadors. Un sistema pràctic, però que genera debats ètics i en clau de seguretat.

Si fem una cerca a Internet, les primeres notícies que informen de xips implantats en humans no van molt més enllà de 2015. Però en tres anys, s’han multiplicat les informacions que parlen sobre una possibilitat que fa només una dècada no ens hauria ni passat pel cap.

Avui ja sabem que països com Suècia han convertit aquesta pràctica en una cosa cada vegada més habitual i que en altres països com el Regne Unit s’ho estan plantejant. Argentina, Xina o Japó també s’han sumat al carro.

Amb aquests xips, les persones que els porten suposadament s’estalvien haver de portar el carnet d’identitat, qualsevol tipus d’acreditació per accedir al gimnàs o targetes per controlar entrades i sortides de la feina. Fins i tot hi ha qui servir aquest xip per comprar bitllets de tren o begudes en màquines expenedores.

Els seus defensors asseguren que son totalment passius i segurs, i que només s’activen quan passen per un lector de targetes NFC (Near Field Communication). D’aquesta manera, els seus usuaris no han d’estar patint per si perden les claus de casa o de la feina, per agafar diners o per altres petites accions quotidianes que, de vegades, es poden convertir en tot un maldecap. S’ha de reconèixer que, mirat així, pot semblar una cosa interessant i, sobretot, ben pràctica.

Per altra banda, fer determinades gestions a partir d’un microxip implantat a la pell també pot ser una bona solució de seguretat, podrien ser vàlids com a signatures digitals respecte qüestions financeres o legals. Ara ja hi ha qui fa servir aquests xips per bloquejar o desbloquejar els seus dispositius mòbils, garantint que només hi accedeix el propietari genuí.

No obstant això, com tot avenç tecnològic i més en casos en què afecta directament els nostres cossos, aquest tema no està exempt de polèmica i de debat ètic i social.

El primer toc d’alerta té a veure amb el gran risc dels nostres temps digitals: poden quedar les nostres dades personals exposades a ulls indiscrets? Hi ha qui alerta que ens podem trobar que els nostres moviments estiguin controlats pel nostre cap o per parelles geloses. O que portar implantats xips a la pell acabi comportant que es facin públiques les nostres dades de salut i això ens afecti a l’hora de trobar feina. Què passa si les dades del xip s’esborren accidentalment? Serà possible “hackejar” els xips subcutanis?

Mentre que algunes empreses sueques ja organitzen les anomenades “festes dels implantaments” per posar els microxips als seus treballadors, altres corporacions asseguren que mai es plantejarien incrustar als seus empleats un xip d’aquest tipus.

El microbiòleg Ben Libberton, en declaracions a AFP, ha advertit que a banda de possibles infeccions i reaccions del sistema immunitari davant la implantació del xip, “el veritable problema serà, més tard o més d’hora, el maneig de dades i la forma com s’emmagatzemen; perquè si les dades no són segures algú pot obtenir la nostra informació i una vegada que surt, és difícil fer-la tornar”.

Tot i això, actualment, prop de 3000 suecs i moltes altres persones arreu del món ja han optat per convertir-se en pioners d’una pràctica que ens acosta una mica més a la realitat dels cyborgs i que obre un (altre) debat molt interessant sobre els límits de la privacitat i dels avenços tecnològics.

300 dòlars

Aquest és el preu del microxip, segons va informar Three Square Market, la primera empresa nord-americana en implementar-los l’agost del 2017. Xips de la mida d’un granet d’arròs que se situen  entre el dit índex i el polze del treballador. – Judith Vives

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *