Articles

Arxiu d'articles seleccionats de la revista Valors

Xavier Ginesta: “El capitalisme caurà pel seu propi pes si hi posem consciència”


Xavier Ginesta, director de la Fundació Capitalisme Conscient, ens cita a les oficines de la seva empresa a Barcelona, Voxel Group, que desenvolupa solucions tecnològiques per a la indústria turística. L’espai no està compartimentat, l’oficina és un mar d’ordinadors i les parets són transparents. A l’entrada no hi ha recepcionista, però de seguida apareix qui ens dona la benvinguda i ens pregunta en què ens pots ajudar. “Tenim una cita amb el president de l’empresa”. Una frase que en qualsevol altra oficina hauria impressionat. Però Ginesta no és un empresari d’americana i corbata; creu en el lideratge transversal.

Si tenim en compte les crisis, les desigualtats socials… Per què avui encara s’ha de defensar el sistema capitalista?
El capitalisme, en part de forma justificada, té molt mala premsa. De fet, la raó del moviment Capitalisme Conscient és donar resposta a la part del capitalisme que ha generat tantes crítiques. No podem oblidar que el capitalisme ens va treure de l’Edat Mitjana i, malgrat que les coses es podien haver fet molt millor, també és veritat que avui nosaltres vivim molt millor que fa tres-cents o quatre-cents anys. Els mitjans de comunicació ens fan percebre el món actual com si aquesta fos la pitjor etapa de la humanitat, però no fa pas gaire temps la humanitat vivia sota guerres constants. I un dels motors d’aquest canvi ha estat el capitalisme, no ho podem obviar.

En quin sentit?
L’ésser humà ha evolucionat gràcies a la col·laboració. I el capitalisme, els mercats i el diner han fet multiplicar aquesta col·laboració d’una forma exponencial. D’una eina se’n pot fer un mal o un bon ús. Del capitalisme se n’ha fet un mal ús. Nosaltres pensem que el capitalisme pot ser una eina positiva, si està ben usada. I allò que diferencia el bon ús del mal ús és el nivell de consciència que hi ha darrera de les persones que tenen el poder.

Moltes persones afirmen que el capitalisme és el millor dels pitjors sistemes econòmics que podríem tenir. Comparteix aquesta afirmació?
No, no necessàriament. Tots els sistemes ben utilitzats podrien ser molt bons. El comunisme, si s’hagués portat a la pràctica d’acord amb el seu esperit, inclús podria haver estat millor que el capitalisme. Però és obvi que els seus dirigents no van aplicar allò que predicaven. De fet, l’Estat del Benestar és un mix de moltes coses i també té components del socialisme o del comunisme. Parlem de capitalisme com un sistema absolut, però en aquest moment, ja ens trobem en una etapa de transició cap a un nou model. Una part important de la nostra economia ja no és capitalista.

Què demostra aquesta transició cap a un nou model?
Una mostra d’això és l’augment de l’economia col·laborativa. En el moment en què una pàgina web permet l’intercanvi de productes entre iguals, com pot ser Wallapop, la figura del capitalista –la persona que té el capital i el mitjans de producció– desapareix. Les tecnologies ens acosten a un nou model social en el qual el capitalisme cada vegada té menys pes. Però també cal tenir en compte els afectes que ja provoquen elements com les energies renovables –ens estem acostant a un model en què l’energia serà pràcticament gratuïta i només pagarem per la seva distribució–, la Intel·ligència Artificial, l’automatització i la robotització, la biotecnologia… perquè el progrés tecnològic, empès pel capitalisme, ens porta a la seva autodestrucció. Aviat estarem en una situació que ja no caldrà que una part de la societat posi el capital i l’altra la força, perquè ja no caldran cap dels dos elements. En aquest sentit, el Capitalisme Conscient és el camí que ha d’emprendre el capitalisme per procedir a realitzar la seva pròpia eutanàsia.

Per tant, el Capitalisme Conscient busca el final del capitalisme…
No exactament, això s’ha de matisar. La vida funciona per fases, que tenen un inici i un final. El capitalisme ha estat una fase –per cert, molt curta respecte la història de la Humanitat– que ha estat molt necessària perquè ha permès una elevació en consciència de la humanitat, però ara ell mateix ens condueix cap al seu final. Nosaltres no lluitem ni fem campanyes contra el capitalisme, perquè aquests missatges reactius només augmenten el pitjor del sistema. Nosaltres defensem que el capitalisme caurà pel seu propi pes si hi posem consciència.

Quins són els pilars que defineixen el Capitalisme Conscient?
El fundador del moviment Capitalisme Conscient és John Mackey, fundador de Whole Foods Market. Aquest nord-americà, gràcies a la seva manera de fer, va convertir una botiga de queviures de barri, especialitzada en productes ecològics i de proximitat i sustentada entorn d’una petita comunitat, en una cadena de supermercats. Després de l’èxit, el 2014 va escriure un llibre —Capitalismo consciente. Libera el espíritu heroico de los negocios (Empresa Activa)— explicant els pilars d’aquest moviment. Parla de quatre pilars: el propòsit, la cultura i la direcció conscient, el lideratge conscient i els grups d’interès (accionistes, clients, proveïdors i treballadors).

I això com es concreta?
Ens han fet creure que la vida és competitiva, però la vida no hauria evolucionat sense la col·laboració. I això es pot demostrar biològicament! Partint d’aquesta base, l’ésser humà ha avançat en formes de col·laborar i el model capitalista actual n’és una de les fórmules. No sé com serà el nou sistema, però si la tecnologia s’encamina a cobrir les nostres necessitats vitals, aleshores nosaltres, despreocupats per la supervivència, serem més lliures per explorar els nostres talents i objectius. I aquesta és la principal idea del Capitalisme Conscient: tota organització ha de descobrir quin és el seu propòsit. Es tracta de respondre a la pregunta: Per què existeix la nostra empresa? Per què és necessari que existeixi?

Tradicionalment s’ha associat la figura de l’empresari amb l’afany de fer diners.
Fer diners és necessari per sobreviure, però no pot ser el propòsit d’una organització. Cal deixar clara la dicotomia entre col·laborar i competir. La competitivitat és un fet necessari a la vida –és evident que les empreses han d’obtenir guanys econòmics per a poder avançar–, però allò que impulsa la vida és la col·laboració. Per tant, quan una empresa entén que col·laborant arriba més lluny que competint, els seus beneficis es multipliquen i, a llarg termini, la seva sostenibilitat augmenta. De fet, quan una empresa pensa només en fer diners pren decisions de futur contraproduents. Això ho veiem cada dia a la borsa. (…)

Si voleu llegir l’entrevista sencera dins el monogràfic d’aquest mes, acudiu als nostres punts de venda o compreu-la directament a l’iQuiosc.cat.    

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *