Un antic agressor sexual ha estat posat en llibertat i anirà a viure amb la seva cosina a un petit poblet de la costa. Quan els vilatans s’assabenten del possible perill demanen a l’alcalde que el vigilin de manera permanent, s’hauria de fer?
Amb la derogació de la doctrina Parot per part del Tribunal d’Estrasburg han estat moltes les persones que s’han beneficiat d’una posada en llibertat abans del que es pensava. Amb el cas presentat volem animar a reflexionar sobre si el sistema penitenciari afavoreix la reinserció i sobretot pensar sobre com és el tracte que es dóna als exreclusos.
La polèmica comença al poble on anirà a viure en Miquel, agressor sexual condemnat i posat en llibertat recentment, quan els veïns exigeixen solucions a l’alcalde i aquest no té clara l’actuació que ha de tenir. En Miquel, durant el seu període d’internament, va complir de manera puntual amb totes les visites amb treballadors socials i psicòlegs, va participar en tallers i fins i tot es va apuntar de manera voluntària al programa per presos de delictes sexuals. En sortir de la presó, amb una prestació econòmica d’uns quatre-cents euros i el suport de la seva cosina, decideix viure amb ella, que el pot ajudar a trobar una feina. Alhora la premsa es fa ressò de la seva situació donant les seves dades personals i compartint els testimonis dels veïns. Aquests tenen por que pugui reincidir i no se senten tranquils pel que demanen que un equip de policia local el segueixi, evitant qualsevol tipus de possible agressió o delicte. Pot l’alcalde proposar un programa de seguiment o realitzar una vigilància continua a en Miquel? Vulneraria això els seus drets? S’ha de prioritzar la seguretat dels ciutadans?
Ens ha de quedar clar que la llibertat vigilada és un recurs classificat com pena accessòria o mesura de seguretat aplicable contra els condemnats per delictes sexuals i de terrorisme. Estableix restriccions com el portar aparells electrònics de localització, visites periòdiques als jutjats o la prohibició d’apropar-se a les víctimes i amb la reforma del Codi Penal de 2010 es pot aplicar al sortir de la presó. En el cas que ens ocupa no es va valorar aquest tipus de mesura pel Miquel perquè els informes dels professionals mostraven que podia portar a terme un bon procés de reinserció. Tot i això, l’alarma social creada posa a les autoritats en el deure de prendre decisions que facilitin la convivència. En Miquel també parla amb l’alcalde per demanar respecte i poder portar una vida el més normalitzada possible, apel·lant al principi d’humanitat de la nostra justícia, aquell que diu que cal respectar amb responsabilitat social la persona que delinqueix, procurant la seva rehabilitació.
Sense entrar en el terreny legal i tenint només en compte les consideracions ètiques d’una possible vigilància preventiva, què hauria de fer l’alcalde? Pot imposar certes mesures o ha de fer prevaldre la seguretat de possibles víctimes?
Si decideix vigilar en Miquel, els veïns se sentiran més tranquils i potser la situació de convivència s’equilibra, però ell no podrà realitzar un procés normalitzat de reinserció; tindrà dificultats per relacionar-se, per treballar. Si no se’l vigila, la població podria sentir-se desprotegida, i fins i tot, ell podria tornar a delinquir, però s’estaria respectant que ja ha complert la seva pena.
I vosaltres, penseu que s’ha de vigilar les persones que ja han complert amb la societat? Com ho faríeu? I si es tractés del vostre fill o germà? Pensaríeu igual? És el vostre torn.
