Victor Küppers: “Ens adonem de la importància de les coses quan ja és tard”

Aquest llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses i doctor en Humanitats es mostra convençut que descobrir les coses importants de la vida genera alegria, base de l’entusiasme vital.

Segons vostè, quines són “les coses” veritablement essencials de la vida?
Hi ha una frase del nord-americà Stephen Covey que m’agrada molt. Diu: “El més important de la vida és que el més important de la vida sigui el més important”. Sembla un simple joc de paraules però és una frase que diu molt. Quan tu tens la teva vida organitzada i el més important es troba al centre és quan pots viure amb una mica d’alegria. Dit això, per mi, allò més important a la vida són les persones que estimes: la família, la parella, els pares, els fills, els germans, els amics. És a dir, la cosa més important a la vida són les relacions humanes que estableixes amb les persones que estimes.

Per què ens costa tan descobrir quines coses són essencials a la vida?
Descobrir les coses essencials de la vida és el gran secret d’aquesta. La vida és una recerca de sentit, allò que alguns li diuen missió. Qui té la missió sap que va en la bona direcció i això l’ajuda a aixecar-se cada dia amb ganes, amb il·lusió i optimisme.

Per què creu que sovint ens costa discernir respecte què és realment important i què no és important a la vida?
Hi ha persones que no descobreixen mai les coses importants de la vida perquè fer aquesta reflexió exigeix silenci i fer una pausa i, en general, vivim en un món massa sorollós i ràpid. Tot és per ara mateix i tot és urgent… i quan un viu com un pollastre sense cap… només corre, però no pensa. Generalment, només quan la vida ens dona un disgust molt gran, quan ens toca viure un veritable drama, ens aturem per pensar. La gran paradoxa del ser humà és que sovint ens adonem de la importància de les coses quan ja és massa tard.

Quina importància té l’actitud, l’entusiasme i l’autoconeixement en el fet que les coses importants realment esdevinguin importants?
Són importants les capacitats, la intel·ligència, l’experiència… però, al final, allò que marca la diferència entre la persona extraordinària i la persona ordinària és l’actitud: l’alegria, la resiliència, la voluntat de ser proactiva, la capacitat de lluita, la honestedat, la generositat, l’educació, el respecte, la preocupació pels altres, la tolerància… Tot això és més important que la intel·ligència. En el fons la intel·ligència és un do —has nascut així—; en canvi l’actitud és una decisió. Té molt més mèrit.

Som nosaltres el que decidim què és realment important o és la pròpia vida? Són les circumstàncies?
Depèn. Si t’atures a pensar i a reflexionar seràs tu qui decidirà què és realment important a la teva vida. Si no ho fas i només corres, corres i corres serà la resta del món, la societat, el teu cap o la teva parella qui decidirà per tu. La diferència és clau: aturar-se o no aturar-se. Per aquest motiu avui hi ha tanta frustració. Molta gent avui corre molt per pujar una escala i quan és al darrer replà se n’adona que no és l’escala que volia pujar. Primer pensa i no et deixis influenciar.

Creu que aquesta pandèmia i la crisi sanitària, social i econòmica que se n’ha derivat ha canviat la nostra manera de valorar les coses?
Ja no sóc tan innocent per pensar que amb aquesta pandèmia la societat canviarà. Quan l’11 de setembre del 2001 van caure les Torres Bessones també es parlava del final d’una era i es creia que aquell atemptat havia estat un gran trauma. Durant la crisi econòmica del 2008 també es parlava d’una societat nova i de la crisi del capitalisme. No podem aspirar que la societat canviï —perquè això és un concepte abstracte— però sí que podem aspirar a canviar nosaltres mateixos. Hi ha situacions que vivim i hi ha situacions que ens canvien i aquesta pandèmia ens hauria de canviar i ens hauria de fer reflexionar sobre què volem a la nostra vida.

Ser conscients de quines són per nosaltres les coses importants de la vida ens pot ajudar a “triomfar” en altres àmbits vitals com el professional?
Organitzar la nostra vida, ser conscients de què és important i donar un paper destacat a aquestes coses et dona alegria i una energia que després pots traslladar a qualsevol àmbit de la teva vida, òbviament també el professional. Allò que ens mou és l’ànim. I posar les coses importants de la nostra vida al centre de l’existència ens genera alegria. L’alegria —i no cal que sigui sorollosa ni exterior— , sempre ens fa treure el millor que portem dins.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *