Fa uns dies es feien públiques unes dades sobre l’impacte econòmic que AirBnb, companyia de lloguer d’habitacions i apartaments de particulars, té a la ciutat de Barcelona, que la mateixa companyia calcula en uns 740 milions d’euros. En alguns mitjans, el titular destacava aquests 740 milions que impacten positivament en l’economia de la ciutat. Altres, en canvi, enfocaven la notícia des d’una visió més negativa: la dels 2’6 milions d’euros que les administracions deixen d’ingressar en concepte de la taxa turística, que sí que paguen els turistes que s’allotgen en hotels convencionals.
Ja sigui en positiu o en negatiu, l’interès que AirBnb genera als mitjans exemplifica molt bé els canvis que s’estan produint en les formes de viatjar. I és que el sector del turisme és un del que més transformacions viu com a conseqüència dels nous models de consum que promou l’anomenada “economia col·laborativa”. AirBnb, BlaBlaCar, SocialCar o Coachsurfing s’han convertit en referències habituals entre viatgers i rodamóns que busquen opcions més econòmiques o menys convencionals a les que els pot oferir una agència de viatges de tota la vida.
La crisi econòmica sumada al desenvolupament de tecnologies mòbils i xarxes socials ha fet emergir noves fórmules de viatjar basades en un sistema ancestral, l’intercanvi. La cosa funciona més o menys així: jo tinc una habitació buida, te la llogo els dies que vinguis de vacances a la meva ciutat. Tu tens una plaça buida al teu cotxe, em portes a canvi de la despesa en gasolina i peatges. I així és com han sorgit plataformes i aplicacions per compartir habitació, cotxe, taxi, tren o fins i tot taula amb amfitrions que cuinen pels altres de forma més o menys altruista.
La proliferació d’aquestes plataformes i webs ha posat en peu de guerra els operadors turístics tradicionals, que veuen una clara competència deslleial en aquests serveis. Per la contra, els seus promotors i sobretot, els seus usuaris, defensen un nou model d’economia col·laborativa on els luxes i serveis se supleixen per una altra mena d’experiències, entre les quals destaca el fet de poder conèixer una ciutat o país amb gent autòctona, una promesa d’autenticitat que no sempre queda garantida amb un pack turístic estàndard.
Fins a quin punt aquestes marques col·laboratives estan encobrint negocis més o menys rentables emparats en una filosofia completament allunyada dels principis capitalistes? Aquest és un dels grans interrogants que s’obren al voltant d’aquestes activitats que, d’entrada i per definició, se sustenten en una sèrie de valors que no està de més que la societat recuperi: l’estalvi, la cooperació, la sostenibilitat, el cultiu de les relacions humanes. – JUDITH VIVES.
