L’àmbit en què l’economia col·laborativa ha tingut més èxit ha estat al turisme. La Generalitat ja prepara una norma per regular les activitats d’aquest nou model.
Fa uns dies es feien públiques unes dades sobre l’impacte econòmic que AirBnb, companyia de lloguer d’habitacions i apartaments de particulars, té a Barcelona, que la mateixa companyia calcula en uns 740 milions d’euros. Alguns mitjans, el titular destacava aquesta quantitat, altres, en canvi, enfocaven la notícia des d’una visió més negativa: la dels 2’6 milions d’euros que les administracions deixen d’ingressar en concepte de la taxa turística, que sí que paguen els turistes que s’allotgen en hotels convencionals. Ja sigui en positiu o en negatiu, l’interès que AirBnb genera als mitjans exemplifica molt bé els canvis que s’estan produint en les formes de viatjar. I és que el sector del turisme és un del que més transformacions viu com a conseqüència de l’anomenada economia col·laborativa. AirBnb, BlaBlaCar, SocialCar o Coachsurfing s’han convertit en referències habituals entre viatgers que busquen opcions més econòmiques o menys convencionals a les que els pot oferir una agència de viatges.
La crisi econòmica sumada al desenvolupament de tecnologies mòbils i xarxes socials ha fet emergir noves fórmules de viatjar basades en l’intercanvi. La cosa funciona més o menys així: jo tinc una habitació buida, te la llogo els dies que vinguis de vacances. Tu tens una plaça buida al teu cotxe, doncs em portes a canvi de la despesa en gasolina i peatges. I així és com han sorgit plataformes i aplicacions per compartir habitació, cotxe, taxi, tren o fins i tot taula amb amfitrions que cuinen pels altres de forma més o menys altruista. La proliferació d’aquestes plataformes i webs però ha posat en peu de guerra els operadors turístics tradicionals, que veuen una clara competència deslleial en aquests serveis. Per la contra, els seus promotors i sobretot, els seus usuaris, defensen un nou model d’economia col·laborativa on els luxes i serveis se supleixen per una altra mena d’experiències, entre les quals destaca el fet de poder conèixer una ciutat o país amb gent autòctona, una promesa d’autenticitat que no sempre queda garantida.
Fins a quin punt aquestes marques col·laboratives estan encobrint negocis més o menys rentables emparats en una filosofia completament allunyada dels principis capitalistes? Aquest és un dels grans interrogants que s’obren al voltant d’aquestes activitats que, d’entrada i per definició, se sustenten en una sèrie de valors que no està de més que la societat recuperi: l’estalvi, la cooperació, la sostenibilitat, el cultiu de les relacions humanes.
