El periodista Pereira, singular personatge literari d’Antonio Tabucchi, descobreix que quan canvia la nostra disposició d’ànim i actitud podem rejovenir-nos, replantejar-nos nous itineraris quan els que hem recorregut ja estan gastats. Deixant de banda impediments de salut física o emocional, la societat en la qual vivim mostra persones que podríem definir com a grans que han descobert una segona oportunitat que els ha rejovenit. I en una altra banda, trobem joves o persones que estarien en plena edat productiva, sense esperança ni de trobar feina ni de visualitzar un futur mínimament digne, sense cap perspectiva a curt ni a llarg termini en base als que se’ls ha educat com a objectiu existencial. Quan algú ja no visibilitza horitzons comença a morir. L’envelliment és essencialment un estat de l’ànima i un procés inevitable de la vida. S’aprèn per experiència, però també s’esgota pel desgast de la vida l’energia que ens alimenta i ens impulsa. Ser jove o ser vell és, doncs, una actitud… gens fàcil, però una actitud.
Vells joves o joves vells?
