En la nostra societat tot té data de caducitat. Igual que les llaunes de conserva, també tenen cert temps de durabilitat els matrimonis, els governs, els projectes, els somnis… I cada vegada el marge de temps de consumició és més curt. Però l’home necessita seguretat, temps i unes estructures socials sobre les quals construir la seva particular escala de valors i convertir-los en acció personal. I això, en una societat líquida, en la qual la perdurabilitat de les estructures s’assimila a un glaçó de gel, resulta impossible. Ara bé, criminalitzar un temps present o mirar amb enyorança un temps passat no és positiu, ens condemna a viure de la memòria i no ens ajuda a avançar. Bauman exposa alguns canvis que la societat líquida comporta a l’individu i que no necessàriament han de ser dolents, per exemple, la flexibilitat davant els canvis quan aquesta es modifica en el nostre entorn. Saber adaptarse a la realitat també és un valor.
Hem de saber adquirir els millors coneixements de cada societat, de cada moment, però al mateix temps no renunciar a canviar-la. El nou president dels Estats Units, Barack Obama, ha promogut com a bandera de la seva legislatura valors que la societat líquida havia deixat al marge: treball, perseverança, esforç, unitat, esperança… Desconeixem el poder real que tindrà aquest missatge, però és una aposta a nivell internacional per recuperar valors que la societat líquida havia condemnat. Aquest és un primer pas, però a nivell individual també podem reduir l’efecte que la societat líquida pot produir sobre les nostres conviccions i treballar, en el nostre entorn i segons les nostres possibilitats, per recuperar valors sòlids en decaiguda.
