Valors es pregunta si hem sacralitzat la virtualitat en el número de desembre

És obvi que la vida virtual té importants avantatges: retalla distàncies, permet una organització més personal del temps, guanyem en productivitat, augmenta els potencials receptors del missatge, requereix una menor inversió… Però també desavantatges: demana un alt grau de confiança entre els interlocutors, minimitza les relacions humanes, perjudica la comunicació, produeix un augment de l’ansietat i de l’estrès… L’any 2017, el sociòleg i filòsof Zygmunt Bauman ja va denunciar els problemes del món virtual, però l’excepcionalitat de la pandèmia ha accelerat la seva imposició abans que el debat sobre la seva conveniència hagués conclòs. Ara que d’alguna manera ha semblat que en situàvem a les portes de la nova normalitat hem pensat que era un bon moment per decidir quins són els límits de la virtualitat. I si, per tant, l’hem sacralitzat excessivament.

Així, el monogràfic del Valors de desembre, just abans de les vacances de Nadal que es caracteritzen per un alt grau de presencialitat, es dedica a reflexionar sobre aquesta qüestió i ho fa de la mà de Rafael Capurro, doctor en Filosofia per la Universitat de Düsseldorf i investigador en Ciències de la Informació; Anna Fornés, directora de la Fundació Factor Humà que treballa amb el món de l’empresa; Francesc Garcia Cuyàs, director de Transformació Digital de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona; i Agustina Lacarte, doctora en Humanitats i Ciències Socials.

Fora del monogràfic, la sociòloga Marina Subirats i Mar Galceran, coordinadora de El lloc de la Dona de Barcelona, reflexionen sobre les possibles conseqüències de l’anunci del president Sánchez de treballar per l’abolició de la prostitució a Espanya. I en la secció de l’entrevista d’actualitat, parlem amb Anna Freixas, professora de Psicologia Anna Freixas acaba de publicar l’assaig Yo, vieja (Capitán Swing). – REDACCIÓ

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.